Arxiu de l'autor: violant

Només falten 20 dies per a la trobada!  Cada matí emprenc un nou viatge del que en desconec el seu destí. Sempre és nou, ple de sorpreses on l’atzar hi afegeix aquell condiment dolç, àcid, salabrós o amarg que el fa diferent … Continua llegint →

He retornat a l’espai on els mots moldegen els sentits dotant-los de color, textura i infinitat. És un retorn lent i mesurat que voldrà colpir de vida els vostres cors. La caçadora de poemes emprèn una nova cacera, la vostra … Continua llegint →

Hem recorregut l’el·lipse una vegada més retornant al mateix punt realitzant 365 piruetes sobre un mateix eix. Interiorment hem mudat les nostres cèl·lules que continuen donant forma al què som, però renaixem a cada bioquímica que transcorre i copsem la … Continua llegint →

Aquest panorama desolador que va impregnant les butxaques populars comença a esdevenir un malson del qual se’n desconeix el desenllaç final. Ha començat a omplir-se el rellotge de sorra que comptabilitza el seu temps.  L’ENIGMA On són el cel i … Continua llegint →

Estimats amics blocaires, fa temps que tenia un somni que planejava sobre meu, volia reunir a tots els poetes bloggaires en una trobada per tal de conèixer-los personalment per poder compartir una vetllada plena d’amistat i poesia. Només era un desig amagat … Continua llegint →

Dimarts dia 11 es compliran 5 anys que ens vas deixar amb un nus a la gola i la mirada perduda cercant els teus mots que omplien la tarda, les solituds buscades, els silencis breus davant la capçalera del llit mentre … Continua llegint →

No m’agrada parlar de "crisi", no vull sentir aquest mot a tothora ja que ens està contaminant la vida sense concessions creant una psicosi col·lectiva que pot provocar un efecte boomerang de conseqüències imprevisibles. És cert que s’està produint un … Continua llegint →

Recentment he fet una troballa poètica que no podia deixar passar per alt. Una seqüència de fets encadenats m’han menat cap a l’obra d’un poeta desconegut, un poeta que desfila la vida amb cada mot que teixeix de nou per … Continua llegint →

He tancat els ulls hi he imaginat que m’introduïa en una dimensió paral·lela on les veus dels poetes eren l’únic so que resonava per l’espai escampant els mots que es filtraven per tots els racons tancats i exteriors acaronant les … Continua llegint →

Ara que els camps es dauren i les fulles es desprenen suaument de les branques que les han bressolades, la tènue llum matinal decora els pàmpols amb cristalls de cel acomiadant-los una vegada més per donar pas al repòs hivernal. … Continua llegint →