Fa cosa d’un any i mig em vaig animar a escriure una cançó per a un amic músic (Doctor Lívido) que es va oferir a musicar-la. Sigui com sigui encara no ha pogut fer-ho doncs la seva ocupació diària no li ha permès dedicar-hi el seu temps. Al mateix temps jo vaig posar-hi la meva música però el meu desconeixement en les arts musicals no m’ha permès posar-ne la partitura (ja ho faré més endavant), de moment només el poema que ara dedico a tots els blocaires i visitants de tots els meus quatre blocs.
El meu regal de Sant Jordi.
Una abraçada plena d’amistat, amor, poesia i una rosa ben vermella símbol de la passió i la felicitat!
NOTA: si algú algun dia s’anima a posar-hi música n’estaré molt agraïda, potser la cantaria fins i tot!
AMIC VIRTUAL
Veurem com la lluna batega
frec a frec dins l’espai sideral.
Llum serena que llisca i encega
l‘amistat dins d’aquest món virtual.
El teu cel no és més clar que el meu aire,
ni la remor del batec menys obscur.
Obrirem amb un mot l’esperança
amb un gest ben petit, el més pur.
Unim cels, unim cors, unim versos,
post a post, bit a bit, bloc a bloc,
mentre passen fidels els blocaires
puntualment ben a prop del meu cor.
Construirem l’estructura amb fermesa
musicant pas a pas l’horitzó
de la nostra amistat que no cessa,
amb el so que destil.la un petó.
Desbrossant cordialment simpatia,
omplirem tot l’espai d’aquest lloc,
on només té cabuda la vida.
Ens trobem cada nit al meu bloc.
Converses que vencen l’oratge
de miratges que broden el port.
Porta al món que convida al viatge
els records que travessen el cor.
On s’atura el rellotge de sorra
no contempla les hores absents.
Imprimeix la trobada que ocorre
amb l’enllaç que perdura en el temps.
Pinzellats amb quartetes sobtades,
o haikús rodolant pel torrent.
T’enamoren els contes de fades,
un instant, o tan sols un moment.
Car ens separi aquesta distància
sembrarem un llenguatge de pau
foragitant qualsevulla arrogància
que s’escoli a dins d’aquest cau.
Desbrossant cordialment simpatia,
omplirem tot l’espai d’aquest lloc,
on només té cabuda la vida.
Ens trobem cada nit al meu bloc.
Entre vinyes t’escric a trenc d’alba
quan el cel enrogeix ple de foc
encenent cada estel que m’engalta
el moment del recull, del record.
I la guspira sacseja el miratge
quan tecleges la teva cançó.
He rebut amb honor el missatge
que has emès des del teu ordinador.
Fluiran ritmes del teu pentagrama
dins del món que ocupa el meu bloc,
combinant la perfecta amalgama
tensant la corda que mena aquest joc.
Fem dels mots els nostres prodigis,
al migdia, a la tarda, a la nit,
desmembrant els vells prejudicis
amb un gest gratuït i atrevit.
Desbrossant cordialment simpatia,
omplirem tot l’espai d’aquest lloc,
on només té cabuda la vida.
Ens trobem cada nit al meu bloc.
Finestres de fulla perenne,
gresol dels meus pensaments,
precipiten cristalls d’assutzena.
Melangia que torça els sarments.
Passem de puntetes amb cura
sota el gruix dels llençols lentament
del doctor que amb el so tot ho cura
operant amb el baix d’instrument.
Tant de bo s’apaivaguin les feres
quan escoltin el so del teu baix,
franquejant les eternes fronteres
des del nord fins a l’extrem més baix.
M’aturo entre totes les línies
per repetir i recordar el teu nom.
M’enamoren tots els teus enigmes:
grooveman, és el teu sobrenom.
Desbrossant cordialment simpatia,
omplirem tot l’espai d’aquest lloc,
on només té cabuda la vida.
Ens trobem cada nit al meu bloc.
Violant de Bru, 30 d’octubre de 2006
