Violant de Bru

Ja fa una mica més de quatre anys que vaig ser testimoni directe d’una notícia trista per boca d’en Marius Serra, acabava de morir en Miquel Martí i Pol. Jo aleshores encara no havia esdevingut la Violant que avui coneixeu, només començava a caminar cap a la poesia com un nadó. Avui un amic poeta que l’admira molt me n’ha fet esment i m’he adonat que encara no li havia dedicat cap post. Avui repararé el meu error oferint-li el meu humil homenatge. Per a tu Miquel allà on siguis que ben segur segueixes vivint la teva nova vida feta de poesia de veritat.

ARA ET DIRÉ QUÈ VULL

Ara et diré què vull, exactament.

Llevar el barret de l’aurora i llençar-lo

al foc dels dies alts; que cremi com la neu

a les mans innocents, fronteres del somni.

Destriar formes vanes i sols no prou madurs

i llençar-los al rec que boteix amb la pluja.

Esfullar margarides i trepitjar sembrats.

Escampar jull per tots els carrers de la vila.

I seure i esperar

que granin pels camins, o potser entre roques,

les noves veus, els nous i temuts torsimanys,

fins que esclati la llum, el blat sigui madur

i una noia de vent em renti la mirada.

Miquel Martí i Pol

Tweet

He desclòs breument la capa que em cobria per fer un petit vol nocturn i provar les meves noves ales encara massa tendres. Ho faig avui ja que demà restaré lluny d’aquí, realitzant un altre vol arran de terra. Un cop més vull celebrar el meu aniversari amb un homenatge humil a la poesia de la mà de Narcís Comadira.

Un petó a tots els que us apropeu al meu renaixement primaveral.

Violant

AL CAP DELS ANYS

Amb immortal esplendor

viuen en tu les coses, poesia.

Te m’has fet transparent

i et miro travessant-te.

Narcís Comadira

Tweet

Avui la Violant es tancarà dins d'una crisàlide on hi romandrà el temps necessari per esdevenir poesia i així poder mudar tota la seva pell.

Una abraçada ben gran a tots els que m'estimo.

Violant de Bru

[@more@]

Tweet

Deixem enrere el dia dels somnis dels més petits, el dia que s'encomana l'alegria dels més menuts malgrat hi hagi actualment un abús desmesurat i materialista. Fixem-nos només en l'essència de la màgia que recorre la ment de tots els infants, veure com s'acompleixen els seus somnis. I els adults, que no en tenim de somnis i anhels? Aquells que no es poden comprar ni demanar?

L'amor només pot ser lliure i gratuït. Jo he somiat amb tu.

DESPRÉS DE SOMIAR AMB TU

Quan era un nen, em deien que les flors

no moren mai, i que quan es panseixen,

de nit, mentre els infants estan dormint,

es revifen i ballen, somrients,

en habitacions sense ningú

que s'il·luminen amb les seves festes.

No oblidaré la teva última cara

dessota el gel primíssim de l'oblit.

No em queda més consol que aquest silenci

de les històries de la infantesa.

Pensar que el teu somriure és a prop meu.

Que està plena de flors l'obscuritat.

Que no et veuré en la llum, sinó només

en les parpelles negres d'algun somni.

Joan Margarit

[@more@]

Tweet

Finalment ha arribat el dia promès, el primer recital poètic blocaire en el qual despullaré la meva veu recitant alguns poemes d'amics blocaires, poemes de poetes que m'han visitat el bloc i als quals vull mostrar el meu afecte i agraïment per haver viscut alguns moments inoblidables compartint confidències, alegries i angoixes. És el meu homenatge a tots ells i també a tots vosaltres que em seguiu fidelment o esporàdicament fent una ullada als meus mots robats d'altres poetes amb l'únic anhel de compartir noves emocions. També agrair als valents que m'han enviat el seu recital, com en Jordi Ventura, un estimat blocaire amb qui comparteixo moltes aficions, en Jaume Josep Llambrich, a qui no he tingut encara l'ocasió de conèixer virtualment, al Dalmau que ha fet el que ha pogut però no he pogut penjar el seu arxiu perquè no tenia so, la Núria Pérez que m'ha enviat la seva proposta musical, la Jaka que ens ofereix el seu recital de piano, a tots els que hi han volgut col·laborar i s'han ofert però que al final no han pogut enviar-me els seus recitals. I especialment a l'Àngel que ha tingut la paciència de muntar-me els vídeos per a l'ocasió la qual cosa li ha representat unes quantes hores, moltes gràcies!!!

No vull acomidar-me sense abans desitjar-vos un Bon Nadal i un Venturós 2008!!!
Un petó ben gran per a cadascú.

Violant de Bru

PROGRAMA DEL RECITAL

EL FAR

No és gaire probable que el futur
faci excepcions insòlites i atorgui
als qui el viuran l’honor de capgirar-ne
les constants que a hores d’ara l’anuncien.
Cal preparar-se, doncs, per viure un temps
amb problemes, carències, injustícies
més intensos pels menys afavorits,
com ha passat d’ençà que el món és món
i els humans que hi vivim ens n’hem fet amos.

El Far és lluny, en un paratge agrest 

d’una bellesa abrupta, colpidora.
Resulta molt difícil arribar-hi;

contemplar el mar, immens, acollidor,
però compensa de l’esforç poder
contemplar el mar, immens, acollidor,
i l’horitzó incitant, sempre assequible,
i escoltar el vent i l’aigua que compassen,
sense malmetre’l gens, el gran silenci.

Aquest poema és un espai pel somni.
Autor: Miquel Martí i Pol

Veu: Jordi Ventura

http://es.youtube.com/watch?v=3MqjhN-bzuc

PER DEFINIR LA CARN
Per definir la carn, dalt del tren
que ara em trasllada,
només puc recórrer a tu,
no sé per què.
Des de l’estómac,
els mots se’m repeteixen
en un vers i en un altre.
No em serveixen i els he de dir ara i després
i traçar un plànol de rectes damunt teu,
sobre el teu cos,
damunt la corba lasciva i llisa
d’aquell desig pletòric que l’atzar
—quina paraula més estranya—
va incloure al mig del nostre temps.
Apamar la lletra, apamar-te el cos,
la cosa és així, és el que és.
No tinc prou vocabulari.
Autora: Rosa Comes
Veu: Jaume Josep Llambrich Brull
Música: Rhonda Lorence

http://blip.tv/file/get/Jacme-RosaComes3Atzar226.mp3

POEMA NADALENC

M'agrada saber que estàs aquí 

mentre la sorra del rellotge va marcant el camí,

pas a pas, ferotge, de cadascú el seu destí.

Orquídia de nit de lluna plena

que regeneres l'esperit

quan t'emmiralles en la mar serena.

Autor: Dalmau

TENDRESA

Veu: Lluís Llach

Enviat per: Núria Pérez

http://es.youtube.com/watch?v=WGZOVp1ATP8

RECITAL DE PIANO

Piano: Jaka

http://youtube.com/jaka2319

B&N2
No em donis capvespres foscos
ni matinades massa fredes,
les nits d’hivern són llargues
si no trobo estels al firmament.

Fes que sempre sigui com ara,
quan s’expandeix la llum del dia
abocant-se, en una glopada cerúlia,
per damunt dels carrers que conec.
Autor: Ramon Aladern
Veu: Violant de Bru

http://es.youtube.com/watch?v=J3Pr-uJXjxU

BORRASCALL DE RECORDS
Borrascall de records
a la cleda oblidada.
El matí de tardor,
és hivern, a muntanya.

M’arrenglero a la font,
cor de samaritana.
L’ombra del rodamón
té neguits de sotana.

El cuirol he passat
per les aspres contrades,
anivellant els camps
i les pluges sobtades.

Papallones de fang
a la cambra tancada,
on un príncep captiu
m’escriu cartes xifrades.

Jo l’estimo de lluny
i li brodo les capes
amb fils d’or del matí
i filosa d’aranyes.

Rastellera de morts,
als senders, que s’amaguen,
entre boscos antics
i escalfors de les balmes.

Em tornaré un ocell
o una rata pinyada
i l’aniré a cercar
entre núvols de plata.

Somnis dels amors clars
i les tendres besades.
Una creu, un fossar,
un silenci, una fada.
Autora: Júlia Costa Coderch
Veu: Violant de Bru

http://es.youtube.com/watch?v=M3aW91tAJuo

DE SOMNIS
No em parleu de somnis
que d'això hi entenc
sort n'hi ha d'aquest estat
eteri, intangible o fonedís,
depèn del tarannà de cadascú.
No em parleu de somnis
que per ells nit i dia visc
molt lluny d'una realitat
que cada cop menys m'agrada
I no és pas per defugir
responsabilitats adquirides
si més no és per sobreviure
al somni del malson quotidià
que és la crua realitat.
No em parleu de somnis
si mai no heu somiat,
és gràcies a ells que visc
tan allunyat com puc
de la feixuga realitat.
Autor: Francesc Puigcarbó
Veu: Violant de Bru

http://es.youtube.com/watch?v=hfY-7p-lEhQ

EL SOMRIURE DE LES PENES
Si la mar vestís de cel
per confondre ones amb núvols,
podríem disfressar els àngels
amb aleta de sirenes.

Tot això, si encadenes
el demà sobre l'ahir;
no tindríem la incertesa
del present constant fugit.

Si barregéssim els noms
d’alegries i angoixes
jugaríem amb els mots
provocant somriure, penes.

Si transmutéssim sentiment en vers
fingiria portar un rapsode a les venes,
et recitaria, d’entre llavis de paper
fent-te creure un poema.
Autor: Joan Ubach (Espock)
Veu: Violant de Bru

http://es.youtube.com/watch?v=DQKQ0e3Wryk

ALLIBERAMENT
He descosit les bastes
sorgides amb falses filades.
Teixits de reds neuronals
que enganyaven els sentits.
Fil a fil he desclòs la closca
que em cobria;
cel.la de telaranya
captora dels pensaments.

Camino damunt la runa
fràgil com una ploma,
lleugera com un fil d'argent.
He alliberat la meva llosa.

Com un raig de llum sobre les ones
acarono l'svarovski
que planeja sobre l'escuma.
Sóc la brisa del mar
que revifa les mirades a l'horabaixa.
Autora i veu: Violant de Bru

http://es.youtube.com/watch?v=LQcZ7ilgRns

L'ESTEL DE L'ASFALT
Hem seguit l'estel de l'asfalt
resseguint la seva cua sinuosa
rodant per vials cimentats,
per camins de sorrals,
amb l'anhel d'albirar l'emoció
que recorre els circuits arterials,
la que uneix la nostra passió
de compartir plegats l'alegria
dels moments de bona companyia
esperant gaudir d'un nou any
acaronant dolçament nous viaranys
com un pèndul oscil·lant
que reprodueix i compassa
la nostra melodia motarra,
dotant-la d'un instant de felicitat
la que segellarà per sempre la nostra amistat.
Autora i veu: Violant de Bru
Música: Francesc Torres (lemansotarres)
Comentari: Si no heu vist mai un recital poètic amenitzat amb música de saxofon aquí en teniu les imatges i el so però he d'advertir-vos que la meva veu va quedar apagada per la potència musical, què hi farem!!! En primícia, les primeres imatges de la Violant recitant!!!

http://video.google.com/videoplay?docid=-3514785582937552034&hl=es
 
http://es.youtube.com/watch?v=vUEjFxqShxQ

Espero que hàgiu gaudit d'aquest primer recital.
Si algú s'anima i em vol enviar el seu, encara ho pot fer, teniu temps fins el dia de Reis!!
Gràcies per haver vingut, Bon Nadal!
Violant de Bru

[@more@]

Tweet

Avui que tot just falta un mes per al Nadal voldria proposar-vos una nova col·laboració nadalenca. He de reconèixer que aquesta vegada és una mica més agosarada que la del Nadal passat en la qual us demanava la vostra participació per al pessebre nadalenc amb una fotografia vostra. Aquesta vegada us demano la vostra veu amb les imatges que volgueu però de manera que quedin enregistrades al You Tube mentre reciteu un poema qualsevol, ja sigui musicant-lo o senzillament recitant-lo. Així podrem fer el nostre recital poètic el dia 25, dia que publicaré els enllaços que m'envieu perquè qualsevol els pugui veure i gaudir, serà el PRIMER RECITAL POÈTIC BLOCAIRE, dins d'un bloc.

Tothom hi esteu convidats, els habituals, els esporàdics, els anònims, els futurs visitants, els agosarats, els tímids, els professionals, els aficionats, els novells, els infants, els joves, els no tant joves i els més grans, TOTS.

Au vinga teniu un mes de temps per fer les vostres composicions, gravacions, fotografies, el que sigui, només demano que sigui alguna cosa relacionada amb la poesia, fins i tot podrien ser imatges poètiques amb música de fons, tot allò que inspiri els nostres cors.

Us hi atreviu? Vinga, espero els enllaços o els arxius a l'adreça:

poema_vdebru@yahoo.es

Aquest any toca descobrir les veus!!!!

Us espero a tots!!!

Violant

POÈTICA
Cercaràs el goig de la bresquilla
a través de les pells perfumades.
Faràs justícia a la bellesa dels colors
i l'estilització de les formes.
Destacaràs fins i tot
la subtil delícia de la seua sentor.
I després hi diràs la teua,
aquella irresistible passió pel pinyol:
despullament agosarat i suïcida de la paraula,
seducció del teu abisme pel jo més un i misteriós.

Lluís Alpera

[@more@]

Tweet

La vida passa d'una revolada i esdevé tan breu que no som capaços d'adonar-nos que ja no hi som, ni quan encara hi érem. Com una fogarada d'una nit on es cremen totes les vivències quedant la cendra que s'escampa per l'Univers per perdre's i oblidar-se en l'infinit. No som res tret d'un capritx del foc que un dia va cremar i escampà una guspira, ara freda i invisible. Hi serem demà? Hi som avui?

DECADÈNCIA
No hi ha cel ni infern,
només una foguera
i només una nit per mantenir-la viva.
Cicles infinits formen el cicle
de l'etern cansament.

Perquè no respirem,
és la mort que ens aspira,
i els desigs ens avisen
que ja és massa tard.

I Déu es complau en amors invisibles,
fuig molt més de pressa que la nostra mirada.
I al lluny s'atura per veure'ns arribar
com les onades fredes.
Màrius Sampere i Passarell

[@more@]

Tweet

La percepció de l'entorn es capta amb diferent intensitat i matís segons l'estat d'ànim de qui la percep fent que un somriure pugui encendre milers d'estels i cegui totes les mirades. Ai l'amor, quan parlen els enamorats tot té un altre color, el color de l'amor.

ELS AMANTS PARLEN

-Oh, com la nit és alta i és tranquil·la!
No sents un remoreig d'ales i vels?
-És el bleix del que vetlla i que vigila
que no s'apaguin els estels.

-Vols dir que no és el vent d'alta alenada
que ara els hi dóna aquesta tremolor?
-Tremolen perquè, al fons de ta mirada,
s'hi veuen tan petits que tenen por.

-El seu camí és l'espai: què poden témer,
clar com el troben de la pròpia llum?
-La del teu esperit que els cega i crema
i que els pot fondre com si fossin fum.
Ventura Gassol

[@more@]

Tweet

Fa TRETZE dies vaig assistir a l'acte de presentació mundial del nou llibre de Noah Gordon "El celler" en el qual es va realitzar un desplegament mediàtic sense precedents a Vilafranca i a Catalunya. La plaça Jaume I era plena a vessar amb les mirades posades sobre l'escenari on s'anava desenvolupant l'espectacle dels Comediants, dels Castellers de Vilafranca i dels de Sitges. Un Noah Gordon visiblement emocionat va quedar sorprès per la calorosa rebuda que va tenir i pel gran muntatge preparat. Un Noah Gordon que ha volgut novel·lar la nostra terra, els nostres costums i tradicions fent una exaltació de l'esforç per a la realització d'un somni sortejant totes les adversitats possibles, un somni que es tradueix en L'ELABORACIÓ DE VI, aquest nèctar dels Déus que es vessa a les copes de les nostres llars quan volem gaudir d'aquest plaer ancestral, l'imperi dels sentits gustatius i olfactius.
Gràcies Noah per posar la nostra terra i els nostres vins damunt del punt de mira mundial.

El dia 11 és el teu aniversari, per tant m'avanço en la meva felicitació, PER MOLTS ANYS NOAH!!

CONSUMACIÓ
La teva copa ostenta l'esveltesa dels lliris.
Un pit de verge, un dia, n'emmotllà la buidor.
Son crestall, quan ressona, sobre el matís d'un iris,
per celestials llunyàries difon la vibració.

L'encesor dels teus llavis, foc de dolços martiris,
floreix en doble arcada, rosa de temptació.
Jo vull que sobre l'ala dels meus versos inspiris
la gràcia fugitiva del teu futur petó.

Oh moviment! Oh gràcia! Quina alta poesia
la conjunció amorosa dignament cantaria
de la copa i la boca per la unció del vi?

Beu: després en la copa jo beuré ta besada
com en el fons d'un calze on ta sang consagrada
bulli en l'espaume doble del nostre ardent sumir.

Gabriel Alomar

[@more@]

Tweet

He entrat en una espiral de sentiments que em va xuclant cap al forat negre que conté el secret de l'explosió dels sentits. Aquella força invisible que apaga qualsevol bri de llum que se li acosta per un excés d'intensitat. Aleshores em pregunto, cap a on vaig? D'on vinc? I si no vinc d'enlloc?

NO VINC D'ENLLOC
No vinc d'enlloc. No vull origen altre
que el que m'envia enllà en el nostre amor,
l'impuls de la memòria esclatada,
dels mots, dansaires en els llavis,
dels ulls que són el nostre món
i del teu cos donant-me vida.

Surto a saber l'excés dels horitzons,
l'excés de tu, poblant cels i planures,
l'ignot que ens desafia -la incerta plenitud-,
els homes i el dolor i el bram de la mar alta.

D'una dona la fe? Vinc d'on m'estimes.
Carles Torner

[@more@]

Tweet