Arxiu mensual: març de 2006

Jo sóc l’altra. Tu ets jo mateixa: aquella part de mi que se’m revolta, que expulso lluny i em torna feta desig, cant i paraula. Feta desig, cant i paraula et miro. Jo sóc tu mateixa. No em reconec: sóc … Continua llegint →

L’oblit no és fàcil encara que amenaça (sublevació contra la imatge fictícia, que ja no seria). Pàtina de vidre als ulls i tota una recança egoista (si veiessis com la destrucció, incessant, també pot atrapar-me). Parets closes, de marbre, i … Continua llegint →

L’espill et tempta, impensat, amb la pura cançó de l’aigua. Ara les teves roses damunt la font s’esfullen. Rosa Leveroni [@more@] Les dones, les grans abscents de la poesia forçades a exercir en la intimitat, en la clandestinitat o fins … Continua llegint →

Jungfraujoch -Suïssa (juliol, 1988) La posta fou vermella,Ve el fred desavinent, Un núvol s’escabellaI entre els estels hi ha el vent Raja una fontetaA proa de ma pàtriaQue tothom li dónaPer nom la Trobada,Al peu del torrent,Que brolla tan clara … Continua llegint →

Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res … Continua llegint →