Arxiu de l'autor: violant

[@more@] Quan cau la nit la mar juganera pessigoleja les pedres brunes perforades pel vell volcà, testimonis de la ira d’aquesta terra que protesta i s’entesta en ser l’única capaç de concebre els límits que la separen de l’oceà. Aquesta … Continua llegint →

Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m’entri de verdor una alenada que tingui llum de barques i pinar, i el sol em transparenti el joc de l’aigua. Carritxeres de sol. El mar dibuixa blancors i morenors de les terrasses, … Continua llegint →

Botxins de ments despertes que esperen latents dotar al món de més grosses ales, ales sotmeses al silenci de les aules, de les lleis d'uns jutges indecents que condemnen virtuts de camps inexplorats, d'arrels absents de flors futures que mai … Continua llegint →

Mai no he romput el cristall de l’alba Ni passat sota el pont abans que els ocells Mai no he besat abans que ningú cap boca Ni cap primavera m’ha dut el perfum dels seus ulls Mai no he vist … Continua llegint →

Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M’estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M’estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent … Continua llegint →

Deixeu-me dir que ja és temps d’oblidar, Miquel Martí i Poljo, en un racó, tot sol, sense fitar Josep Maria Llompartdels qui van mastegant que plou, però no plou Màrius Sampereals sons hostils que ressonen abruptes. Feliu Formosa A ell … Continua llegint →

M’enyor de tu en el bosc i en l’ombra de l’església. Això que sento avui m’han dit que és impossible. Això negat, vivia. Sóc fill d’un altre món on estimàvem sempre. Si els arbres van creixent no em cal cap … Continua llegint →

A la unió de dues ànimes lleials no admeto impediments. L’amor no és amor si sofreix canvis amb els canvis temporals, si, mancat de favors, es vincla al desfavor. Ah, no: l’amor és com el sempre immòbil far que mira … Continua llegint →

Més enllà de la platja que s’emmiralla al vent ha d’haver-hi una pàtria on les ones del meu enyor es morin quan els somnis m’hagin abandonat. Un camí que no va fins a la mort és només un camí sense … Continua llegint →

Benvinguts al meu bloc! Us convido a recórrer plegats un llarg camí ple de noves sensacions compartint la vostra companyia enmig d’aquest mar de bytes. [@more@] Tweet