Arxiu de l'autor: violant

L’oblit no és fàcil encara que amenaça (sublevació contra la imatge fictícia, que ja no seria). Pàtina de vidre als ulls i tota una recança egoista (si veiessis com la destrucció, incessant, també pot atrapar-me). Parets closes, de marbre, i … Continua llegint →

L’espill et tempta, impensat, amb la pura cançó de l’aigua. Ara les teves roses damunt la font s’esfullen. Rosa Leveroni [@more@] Les dones, les grans abscents de la poesia forçades a exercir en la intimitat, en la clandestinitat o fins … Continua llegint →

Jungfraujoch -Suïssa (juliol, 1988) La posta fou vermella,Ve el fred desavinent, Un núvol s’escabellaI entre els estels hi ha el vent Raja una fontetaA proa de ma pàtriaQue tothom li dónaPer nom la Trobada,Al peu del torrent,Que brolla tan clara … Continua llegint →

Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res … Continua llegint →

Hi ha tristesa darrera les paraules, lents carros en corrua que porten runa de tu, molt tedi de tarda de diumenge, temor de dany. Se’t tanquen llibres i amics, els llavis de les coses. Malèvols aprenents d’homes grisos t’encalcen per … Continua llegint →

Estimats blocaires, els assidus, els nous, els que encara esteu per venir, us convido a veure la vida a través dels poemes, a reflexionar sobre el que invoquen, el seu significat ocult o la seva transparència. Els poemes que proposo … Continua llegint →

Va ser dit pels segles dels segles. On és, doncs la llibertat? Infatigables connexions executen el càlcul: haver estat abans que poma informació, un u tot sol, un ou. Un botó. Prémer-lo, provocar la perfecció. Engega’m! Sí, faig llum. Però … Continua llegint →

Ara que ja tenim el carnestoltes entre nosaltres, proposo un nou experiment, disfressar un poema que acabo de llegir, canviar-li la cara, el significat, omitint fragments, enllaçant uns altres. El poema que he escollit és del Ramon, es diu Revival … Continua llegint →

Avui desvetllaré un dels meus secrets, l’origen, la llavor de la meva afició poètica, el fet que va provocar que emergís una torrentada d’emocions en forma de poesia. Ho portava a dins però no es manifestava, estava massa absorta amb … Continua llegint →

Per Sant Fèlix verdeja la plaça brotant sota el balcó, les vergues creixen fent una braça, la soca s’envolta per un gran cordó. El folre corona la pinya, als baixos i crosses els queda al damunt. Dansaires s’enfilen sobre la … Continua llegint →