Violant de Bru

Seguint amb el fil del darrer post m'he adonat que potser pateixo de desmemòria, aquella dalla que cega els records i els escampa fora del cos en mil bocins com qui deixa molletes de pa per poder retrobar el camí més endavant. Ara aquestes engrunes les retrobo sobtadament dibuixant aquell passat per fer-lo ben present.
Fa poques setmanes que vaig fer una altra descoberta poètica. Un professor meu de filosofia que també donava classes a la meva escola (que resulta que finalment sí que tingué un recital del Celdoni), m'ha resultat ser un poeta i a més premiat!!!  És el guanyador del primer Premi de Poesia Oriol Rossell 2007 convocat pels Castellers de Vilafranca.
No em vaig voler perdre la seva presentació i saludar-lo malgrat haguessin passat vint-i-dos anys des de que no l'hi havia tornat a parlar. A primer cop d'ull no em va reconèixer, normal, però el meu nom ja li va refrescar la memòria. El recordo molt senzill, amable, tranquil i apassionat de la seva feina. Resulta que és psicòleg i cantautor (quantes coses que li desconeixíem!!!). El que més el caracteritzava eren les seves xiruques que sempre duia posades, i ho dic amb tot el respecte i admiració. Ha plogut molt des d'aleshores però els esdeveniments han volgut que tornéssim a coincidir però en un altre entorn: el de la POESIA.

Us recomano el seu llibre "Sota el mateix cel" publicat per omicron, tota una bella descoberta!!!!
Va per tu Frederic, felicitats per aquest premi ben merescut i que per molts anys en poguem gaudir de la teva poesia.

Nota: permeteu-me una coincidència més, a que no sabeu qui feia de jurat i va presentar aquest llibre? Us deixo amb les vostres conclusions.

DESMEMÒRIA
En el silenci de les tardes
trobo el temps esperant-me,
amb les mans sobre la falda,
per desplegar, altra vegada,
l'àlbum de la meva vida.
Com estornells que s'envolen
damunt un camp de blat madur,
així se'n van els meus dies.

Frederic Cuscó i Campllonch

[@more@]

Tweet

Aquests darrers dies he estat l'espectadora d'una sèrie de coincidències, fets encadenats i casuals que no m'han deixat indiferent. Tot ha començat arran d'un llibre que cercava, no pas per a mi, sinó per algú que havia comentat ja fa mesos que li agradaria tenir-lo, doncs el seu l'havia perdut. Vet aquí que vaig començar el meu periple personal per cercar-lo preguntant en una oficina de la Caixa primer, cercant informació per la xarxa, escrivint un mail a la llibreria que en tenia l'exclusiva, preguntant en d'altres llibreries, buscant a través de biblioteques, primer per la xarxa, després in situ: NO el tenien, però sí, un altre d'una edició molt posterior. Allà m'assabento que el Celdoni Fonoll hi anirà el dia 24 d'abril per fer un recital poètic. Primera coincidència!

Segueixo decidida a cercar el llibre, però no sé com, o sigui que ho demano al bloc per si algun visitant el té i me'l vol enviar. Segona coincidència: el Ramon (el primer visitant blocaire que he tingut des que vaig obrir el primer bloc) el té i me l'envia!!!!! Gràcies Ramon, milions de gràcies!!!!!

Parlem del llibre: "La poesia a l'escola" de Celdoni Fonoll 1979-80. És un recull de poemes que transcorren pels diferents episodis històrics de Catalunya, poetes ben diversos que ens van deixar el seu regal més preuat, els seus pensaments i vivències de forma poètica. Alguns d'aquests poemes els va musicar el Celdoni i amb el patrocini de la Caixa de Pensions va recórrer el nostre petit país, Catalunya, d'escola en escola per fer arribar i estimar la poesia a tots els nens i nenes, nois i noies als quals se'ls obsequiava amb aquest opuscle o llibret. Resulta que jo no recordo haver assistit a cap recital seu ni em van regalar cap llibre com aquest. Què li va passar a la meva escola que no rebé cap quadern ni la seva presència? Al 1979 tenia dotze anys, per tant me'n recordaria.

He fet una ullada a tots els autors que hi apareixen i m'adono d'una altra cosa: de tots els poetes que quan es va editar l'opuscle encara eren vius, avui només en queda un sol supervivent. Sabeu qui és? Tercera coincidència.

AGUSTÍ BARTRA (1982)
SALVADOR ESPRIU (1985)
PERE QUART (1986)
JOSEP VICENÇ FOIX (1987)
TOMÀS GARCÉS (1993)
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1993)
MARIA MERCÈ MARÇAL (1998)
MIQUEL MARTÍ I POL (2003)
MIQUEL DESCLOT http://www.escriptors.cat/autors/desclotm/

Un dels poemes que hi apareix al llibre és la CANÇÓ DEL GRUMET on parla de "grumets" i "pirates" que en aquest cas es podrien substituir per "poetes" convertint el poema en premonitori, un  poema que va dedicar a Miquel Martí i Pol amb l'abraçada de la sang. També apareix el mes de "abril". Us recordeu dels informes del grumet oi? Doncs voleu més coincidències?

CANÇÓ DEL GRUMET

Ara que el vent ja ha amainat
i la mar va amb espardenyes
per les platges de ponent,
tornarem a les rouredes
on teníem els vaixells
amagats de la tempesta.

Vola que crida, grumet,
que els pirates ja són vells!

Avararem de matí
quan l'albada es pinti els llavis
amb el roig del sol ixent,
i a l'empenta d'una brisa
seguirem els horitzons
amb la vida a flor de galta.

Tresca que balla, grumet,
que els pirates ja són vells!

Desplegarem el velam
de l'aurora matinera
quan la boira es tregui el vel,
i la llengua deslligada
xisclarà com un ocell
al seu niu de l'arbre mestre.

Canta que enfila't grumet,
que els pirates ja són vells!

Del capdamunt del cordam
la gavina de la lluna
ens dirà la tendra nit,
i quan s'obrin les estrelles
a l'esquena de la mar
folgarem amb les sirenes.

Corre que neda, grumet,
que els pirates ja són vells!

Una horabaixa d'abril,
quan serem a les envistes
de la terra dels padrins,
cridarem un nom de noia
i la terra ens respondrà
amb una ala de coloma.

Grimpa que xiula, grumet,
que els pirates ja són vells!

Retrobarem els records
a la veu de la ginesta,
i la lira al fons del cor
d'una fresca salzareda.
I la terra somriurà
sota el pes dels nostres cossos.

Mou-te que afanyat, grumet,
que els pirates ja són morts!

Miquel Desclot

[@more@]

Tweet

L'abril ha obert les seves portes i ens ha regalat aquesta pluja tan necessària per a la terra i per als cors de la gent. Aprofitem per rentar les nostres misèries, aquelles brutícies que ens incomoden i no gosem alliberar-les per mor al ridícul o a la frustració. Rentem els nostres pensaments de totes les maldats que hi puguin niar; mostrem la nostra puresa més amagada i regalem l'amor i la caritat a tot el que ens envolta. Reneixem en esperit.
Siguem una nova primavera!

COMPLANTA DE LA PRIMAVERA
Renaixement de tota mala cosa,
jardí de Catalunya sense senyals de rosa,
abril avergonyit.
Oh falsa i miserable primavera
on solament prospera
el corc. I el llot. I la terrible nit
de qui la llum ha esdevingut esclava;
el llimac llefiscós de mala bava
i el verinós i sadollat gripau.

Ai dolorosa pau
d'aquest abril verd cendra!
El doll amarg del plor
marceix la fulla tendra
i la poncella de la flor.

Els pins sense creixent llangueixen a la riba
del lliure mar per on arriba
el missatge secret
dels tristos bandejats a qui sustenta
l'engany amorosíssim de l'enyor,
miratge d'un abril sempre refet
en roses, en banderes i en honor.

Qui no se n'acontenta?
Si el somni és bell, immarcescible i pur!
I els somnis a vegades traeixen el futur.

Pere Quart

[@more@]

Tweet

Ara que gaudeixo del quatre, o com diu en Joan espock, de la cadira amb cuixí als peus, us he de confessar que uns mesos abans d'aquesta data, en un intent fallit d'aconseguir atraure l'atenció d'un poeta vaig redactar una sèrie de mails poètics un xic atrevits per tal d'aconseguir una trobada, una ajuda, un cop de mà poètic, una proposta, no us imagineu quelcom intimista, no, que no va per aquí. Ja coneixeu les meves aspiracions poètiques que no van més enllà de la preparació, pràctica i assoliment d'aquests coneixements per motius purament d'afecció. No us posaré les cartes que són privades i no venen al cas, però sí que us posaré el mixt poema que li vaig dedicar. Vaig fer una mescla dels seus poemes amb els del seu poeta preferit. No calen més detalls, oi?

Per cert, vaig intentar trobar un llibre que vaig saber que li feia il.lusió recuperar ja que el seu l'havia perdut, però els meus esforços no van fructificar ja que és un llibre exhaurit i descatalogat que va regalar la Fundació La Caixa a les escoles ja fa més de 20 anys. M'hauria agradat haver-li pogut enviar. Potser aleshores m'hauria pres més seriosament. Si algú n'hi sobra cap li faré arribar per Sant Jordi.

"Poesia  a l'escola" Celdoni Fonoll any 1979 de color verd

P.D.: Em sap molt de greu que hagi borrat la seva adreça de mail per causa meva.

LA CORDA VINCLADA

Amb ulls encesos cal entrar (V)
la gota on m'he vingut a rentar el cor (LL)
amb paraules com flames, (V)
gota d'aigua als teus ulls. (LL)

La llum, filtrant-se per clivelles (V)
d'una imatge, la pietat d'un cor. (LL)
La sang de gel, adés muda i captiva. (V)
Llàgrima de sang inconcreta (LL)

Vull encendre el gran foc (V)
darrere el vidre fragmentat. (LL)
La nit que va caient damunt els horts (V)
i les estrelles eren flors d'una branca. (LL)

Pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me; (V)
una mà garfint la neu glaçada d'un pic segons abans d'estimbar-se: (LL)
mort transitòria, (V)
residu del llagrimal. (LL)

S'ha estroncat l'hemorràgia de la llum. (LL)
La gota on m'he vingut a rentar el cor, (LL)
les gleves roges dessagnant-se com entranyes, (V)
el pètal estantís de la bellesa. (LL)

He interrogat la mar des del sorral (V)
que fosforeja damunt la sorra bruna. (LL)
Pas inexpert al cor de la tenebra (V)
i planyo l'aigua empresonada. (LL)

Cal viure a tot o res (V)
amb la pell de gallina (LL)
dins la nit del misteri. (V)
I tot -gota o fil- acaba tenint (LL)
la pell aixafada pel pes de tanta aigua. (LL)

En algun lloc del món assaja algú (V)
damunt la pàgina de pedra. (LL)
Precari d'equilibris sense mans, (V)
encara ha de fruitar el raïm dels ulls. (LL)

Amb ronca veu anuncio l'aurora. (V)
Les cartes ja fa temps que eren tirades. (LL)
He posseït els camps, la brasa de la tarda, (V)
els dits de la noia, tebis de sang. (LL)

Fulgura el meu silenci ple de crit (V)
que ha ungit cabells, xopat (LL)
per la finor porosa de l'asfalt. (V)
Una closca d'ou seca i buida. (LL)

Ajunto mots per fer-me un trampolí. (V)
M'he despertat, em gronxo, (V)
per la paraula creadora de silenci. (V)
No hi som, però la corda encara branda. (LL)

Vinyoli–Llavina

[@more@]

Tweet

Avui és un gran dia per a mi, deixo enrere unes vivències marcades per la ciència per passar-me a l'altre llindar, el de la lírica i l'art, on els mots adopten forma orgànica i esdevenen màgics i transformadors.
Avui desvetllaré alguns aspectes personals i privats, però només seran visibles en aquesta data. Després desapareixeran com qui passa les fulles d'un llibre.

La Violant fa ? anys, potser massa per alguns, ben poc per a d'altres, però per a mi l'edat no significa gran cosa. Vaig aturar el meu rellotge vital el dia que vaig descobrir la poesia.
I us preguntareu què hi fa una biòloga entre versos. Doncs és ben senzill, de ben petita m'agradava molt llegir contes, històries per a nois i noies, escrivia els meus contes i els decorava. Però aquest neguit d'escriptora va quedar mort, latent durant gaire bé 30 anys, fins que uns fets inesperats em van donar l'impuls d'escriure de nou per a desconeguts, per a amics, breus poemes improvitzats que volien expressar sentiments i amistat envers gent que considerava especial, única i em vaig adonar que havia de seguir aquest impuls, aquest corrent que dia a dia s'anava fent més intens i evident davant dels meus ulls. Voldria arribar algun dia a ser una poetessa de debò, ja ho he dit més d'un cop, però sóc conscient que hauré de fer un llarg recorregut entre milers de pàgines escrites, hauré de sentir les veus de tots els poetes d'aquí i d'arreu, m'hauré de submergir entre la mètrica i el ritme, la gramàtica i la metàfora. També sé que necessitaré ajuda, consells (no s'hi val a tirar floretes) ara vull que em tireu tots els rocs al vostre avast per així poder trobar el bon camí.
Endavant companys, la Violant està a punt per a rebre tots els cops. No patiu que després de la caiguda sabrà aixecar-se i tornar a caminar.
M'ajudareu?
M'agraden els reptes difícils!!!

Qui em vulgui veure i encara no em conegui que segueixi l'enllaç, avui la Violant es vesteix de gala, cosa gens habitual.
http://llagrimesviolant.blogspot.com

En canvi si el que voleu és contemplar una Violant casolana i en estat natural em trobareu en aquest altre enllaç.
http://www.webpersonal.net/violantdebru/identitat.htm
 

Si voleu conèixer el meu objecte predilecte, el meu talismà, seguiu aquest altre enllaç que us mostraré la meva joia que sovint penja del meu coll.
http://vilafranca.blocsciutadans.net/violant_de_bru

EL FINAL DE LES COSES
He buscat molts anys la meva vida,
incipient i alegre, que posava
un generós anhel en tot.
Però la vida m'oferia
allò que semblava enderrocar.

Em cridàreu, després,
ensenyant-me la bellesa de les ruïnes
que, assossegat, contemplo.
Valia, doncs, la pena
beure'm el vi d'aquesta copa.
Una dona ha sortit a la finestra,
ara, que tots els dies són de cendra.

He cercat els moments de la vida,
incipients i alegres, que posaren
un generós anhel en tot.
Però la vida era una casa
que el temps enderrocava.

Això no obstant, he vist
tots els amics davant la porta,
asseguts al llindar,
i com el sol es pon rera el paisatge.
Valia, doncs, la pena
de beure el vi d'aquesta copa.
Una dona que surt em mira a la finestra,
ara, que tots ls dies són de cendra.

Joan Perucho

Un brindis per tots vosaltres, amb una copa de cava o de vi del Penedès, tal com havia de ser!
Xin, Xin!!

Per acabar us faré un petit regal per als que per atzar o premeditació hàgiu visitat aquest post en aquesta data, us mostraré una cosa poc habitual als blocs, us adjunto el meu currículum vitae gens poètic perquè em conegueu una miqueta més. Em guardareu el secret oi?

(Ahir hi havia el meu CURRICULUM VITAE!!!!!)
Ho sento, ja heu fet tard!!!!
Per cert, durant aquest temps no he deixat la poesia del tot, he mantingut la meva finestra vilafranquina oberta per poder oxigenar-me de versos, els meus poemes improvitzats fruit del meu neguit intern.
Aquí em seguireu trobant mentre duri el meu comiat forçat. Hi esteu tots convidats:

http://vilafranca.blocsciutadans.net/violant_de_bru

[@more@]

Tweet

…….Falten 13 dies……. 

Enyoro la vostra companyia, aquells moments de quietud on despullem els mots més amagats mostrant la seva veritable pell. Ja queda poc per la revelació anual on quedo nua davant dels vostres ulls. Compte que només serà un sol dia. El 21. Aquest any toca fer-ne una de grossa. Voldreu compartir-la plegats?

Si no et tinc.. (poesia).

Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
vés comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.

Si no et tinc a tu estic sol
talment espantall de marge.
Ja no em puc vestir de sol
ni portar la capa d'aire,
em moc com el lent cargol
que du a coll-i-be sa casa.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu enquimerada.

Si no et tinc a tu estic sol
com penell de gran alçada.
Tu que puges, senderol
de fatiga perfumada;
tu que baixes, rierol
d'escumosa cavalcada,
digueu amb mi: si estic sol
tinc veu desesperada.

Si no et tinc a tu estic sol
com l'Estrella de la Tarda.
Sona còsmic flabiol
que em despulles de basarda
en dia de cel revolt
puja als meus ulls didals d'aigua.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu crucificada.
Agustí Bartra 1982

[@more@]

Tweet

…….Falten 13 dies……. 

Enyoro la vostra companyia, aquells moments de quietud on despullem els mots més amagats mostrant la seva veritable pell. Ja queda poc per la revelació anual on quedo nua davant dels vostres ulls. Compte que només serà un sol dia. El 21. Aquest any toca fer-ne una de grossa. Voldreu compartir-la plegats?

Si no et tinc.. (poesia).

Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
vés comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.

Si no et tinc a tu estic sol
talment espantall de marge.
Ja no em puc vestir de sol
ni portar la capa d'aire,
em moc com el lent cargol
que du a coll-i-be sa casa.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu enquimerada.

Si no et tinc a tu estic sol
com penell de gran alçada.
Tu que puges, senderol
de fatiga perfumada;
tu que baixes, rierol
d'escumosa cavalcada,
digueu amb mi: si estic sol
tinc veu desesperada.

Si no et tinc a tu estic sol
com l'Estrella de la Tarda.
Sona còsmic flabiol
que em despulles de basarda
en dia de cel revolt
puja als meus ulls didals d'aigua.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu crucificada.
Agustí Bartra 1982

[@more@]

Tweet

…….Falten 13 dies……. 

Enyoro la vostra companyia, aquells moments de quietud on despullem els mots més amagats mostrant la seva veritable pell. Ja queda poc per la revelació anual on quedo nua davant dels vostres ulls. Compte que només serà un sol dia. El 21. Aquest any toca fer-ne una de grossa. Voldreu compartir-la plegats?

Si no et tinc.. (poesia).

Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
vés comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.

Si no et tinc a tu estic sol
talment espantall de marge.
Ja no em puc vestir de sol
ni portar la capa d'aire,
em moc com el lent cargol
que du a coll-i-be sa casa.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu enquimerada.

Si no et tinc a tu estic sol
com penell de gran alçada.
Tu que puges, senderol
de fatiga perfumada;
tu que baixes, rierol
d'escumosa cavalcada,
digueu amb mi: si estic sol
tinc veu desesperada.

Si no et tinc a tu estic sol
com l'Estrella de la Tarda.
Sona còsmic flabiol
que em despulles de basarda
en dia de cel revolt
puja als meus ulls didals d'aigua.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu crucificada.
Agustí Bartra 1982

[@more@]

Tweet

Avui la Violant s'acomiada temporalment d'aquest lloc que ha conegut la felicitat, la tristesa, l'emoció i la ràbia. Tot un ventall d'emocions que m'han mantingut encadenada a aquesta finestra que s'obre al món, on plegats hem mostrat el nostre autèntic jo interior i ocult. Restaré uns mesos lluny de vosaltres, no pas per esgotament, avorriment o desencant. Res més lluny d'això, altres compromisos m'obliguen a redistribuir el meu temps lliure escàs i nocturn per acabar el que he començat. Unes obligacions gens poètiques que necessiten tot el meu temps i dedicació. Ara bé, quan hagi conclòs aquesta etapa voldré tornar amb més ganes, força i inspiració que mai amb nous poemes i nous projectes poètics que voldré compartir amb tots vosaltres. M'esperareu?
Moltes gràcies a tots i a totes. Rebeu una forta abraçada de la Violant, la més càlida i humana que mai hagi expressat.
A reveure companys.
Violant de Bru

Amics, companys:

Ara us deixe aquests mots
Terrosos encara.
Els he tret de la terra,
I són per a vosaltres:
Els he trets
Amb gran amor,
Amb gran afany
De la mateixa terra que ens corona.

Havem mirat
Des del matí a les fosques de la nit
Brandant crits i senyeres,
Cançons.
Eren senyeres, crits, cançons de la nostra lluita,
Del nostre poble!

Brandeu,
Amb amor,
Aquests mots a les mans,
Tan devotament com jo us els done ara,
I plorarem tota la nit
Prenent aquesta terra,
Aquests mots cantelluts.

Són vostres, i només vosaltres
Sou dignes
De prendre'ls a les mans.

Molt he patit
I ho dic
Pel nostre País.

He viscut hores tristes.

Ara,
Per vosaltres,
Les he viscudes clares.

Preneu,
Amb aquest senzill,
Aquest grapat,
Aquest gresol.

Us el done a vosaltres
De manera senzilla.

Jo
Me n'entraré, de nou,
A la nit,
A la nit fosca del tarongerar.

Veuré, de lluny,
Com cremen els nostres focs.

Oiré,
De lluny,
Les nostres canços,
Les jaculatòries del nostre poble.

Jo seré ja lluny
De vosaltres,
De la nostra festa.

Però, si un cop vacil.le,
Miraré, de lluny estant,
La resplendor de les nostres senyeres
Onejants,
Escoltaré les vostres veus,
I mai no em faltarà el pols.

Preneu
Aquesta terra,
Amics,
Germans!

Preneu, en les vostres mans augustes,
Aquests mots.
Vicent Andrés Estellés

COMIAT
En el tumult dels cors, quan amb pressa
Les mans s'aixequen voleiant, jo us veia.
Vosaltres hauréu volgut retardar un moment
Aquest efímer llegat del temps. No foren
Complets els adéus, i les paraules es delien
Per trobar el seu camí.

Tot queda en l'indefinit. En el demà boirós
Que serà distint del que ara imagineu,
Perquè tot passa, àdhuc aquest vel de llàgrimes
Que us entelava els ulls.
Els homes en actes inacabats aixequem
La imatge de la nostra impotència.
I no dura el que val més: el pur desig,
El sentiment que va elevar aquesta hora.
Joan Teixidor

[@more@]

Tweet

Em deixo el darrer regal per al vaixell de l'Acollida on sempre té la porta oberta perquè tothom hi pugui entrar i navegar arreu del món on la festa mai s'acaba. El cava sempre fresc espera el vostre brindis amb una companyia immillorable que sempre t'ofereix un somriure i una mà quan cal. A tots els tripulants del vaixell de l'amistat, el capità, el grumet, el lloro i l'acollida, us desitjo un bon any i una bona travesia per molts anys.
El vostre regal:

A la vora del mar. Tenia
Una casa, el meu somni,
A la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
Camins d'aigua, l'esvelta
Barca que jo manava.

Els ulls sabien
Tot el repòs i l'ordre
D'una petita pàtria.

Com necessito
Contar-te la basarda
Que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
Damunt la meva casa.

Les roques negres
M'atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
El meu esforç inútil,
Qui pot guiar-me a l'alba?

Ran de la mar tenia
Una casa, un lent somni.
Salvador Espriu

Les teves nits deuen ser
-si són- com un gest de seda
damunt dels ulls. Un veler
de somnis sobre la freda

mar del teu son, deu posar
tendresa als ulls i un somriure
d'il.lusió al rosa clar
dels llavis teus. Ala lliure,

el pensament deu partir
a mons on no duu camí,
ni vent, ni cançó, ni ensomni.

Només hi duu el somni teu
-tan lluny de mi!- quan ets, lleu,
d'un son que també és un somni.
Josep Janés i Olivé

MEDITERRÀNIA
Ixí et vull, mar, cenyit a una arbitrària
Geografia d'illes i de ports,
Evocant una alegre mitologia, oberta
Dins de les teves aigües encalmades.
Un pur hivern d'insinuats oreigs
Dins teu es banya i el teu blau refreda.

Regira el sol brillosa pedreria
Quan et fereix amb fletxes inflamades.
Mar que dalt dels palmells duus el veler
D'oberta gràcia, alígera i segura.
Per estols de dofins repuntat, així et vull.
Sempre verge a la proa, aigua serena,
Recorreguda per deixants de goig,
Juganera esclafint damunt la sorra.
Marià Villangómez

EL RETORN
Cercle tancat. Oh, ritmes! Illa pura,
Filla del mar feliç que ha sostengut
La nostra fe fins a la plenitud
Del retorn curull d'albes: estructura.

Perquè, ben endreçada l'aventura,
Ens vares assenyar la joventut
I en la fidel estela del llaüt
Cantam la veritat de ta mesura,

Tendrem llarga bonança: vents estables
T'arrissaran les aigües navegables
I hi tendran els vaixells bon navegar.

Proclamada serás de rumbs i esteles
I les nostres cançons, igual que veles
D'alegria, et vendran sempre per mar.
Jaume Vidal Alcover

[@more@]

Tweet