Violant de Bru

Aquest regal l'he embolcallat especialment per al Pere de Saragatona, un "xicotet" molt eixerit que ens il.lumina les neurones amb la seva agudesa perspicaç i directa flagel.lant la diana fins al centre mateix.
Bon any Pere!!!
Aquí tens el teu regal poètic!!!

DAVANT UN RETRAT ANÒNIM DE PRIMERA COMUNIÓ

La veritat entrava
-almenys t'ho creies tu-
i encenia una flama
als teus ulls, tan pregons
com la serra llunyana.
Quin temps esporuguit
Sota les flors, quina alba
Davant la teva creu!
Sens dubte emmirallaves
Un món d'ocells. Has vist,
Després, com les paraules
Són un botí perdut
Tràgicament dins l'aire?
El que veiem, només és l'ombra d'un miracle
O la raó d'un crit.
Som llenya i vent, recapte
Per a la fam del foc!
Miquel Dolç

COM ARRIBARÉ AL VOSTRE MAR
Sóc aigua bruta
D'un torrent desbordat.

Com arribaré
Al vostre mar?

Ah, si us pogués portar
Alguna nota pura
De la meva infantesa!
Joan Llacuna

L'ANÒNIMA
T'he entrevist a través d'una escriptura
Fina i aguda com cristalls de gel.
No sé d'on véns. Qui sap si un vent cruel
Et duia a mi com una nota obscura.

Del teu esguard -color d'aurora o nit?-
Endevino la indòmita amargura.
Fores ombra d'un núvol, a l'altura
O sanglot d'una font en l'infinit?

No sé d'on vinc. Ignotes, exhaurides,
Demà s'acostaran les nostres vides
Per extingir-se sense dol ni pes.

Però amb el dubte intens de cada estona
Hauré cenyit una indulgent corona
-exvot irònic- al teu front encès.
Miquel Dolç

Com peix sense bicicleta
Cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
En vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.
Maria-Mercè Marçal

Novel saber ay atrobat:
Pot n'om conèixer veritat
E destruir falsetat.
Sarraïns seran batejat,
Tartres, jueus, e mant errat,
Per lo saber que Déus m'a dat.

Pres ay la crots: tramet amors
A la Dona de peccadors
Que d'ela m'aport gran secors.
Mon or està casa d'amors
E mos huyls fontanes de plors:
Enfre gaug estag e dolors.

Són hom veyl, paubre, meinspreat;
No ay ajuda d'ome nat
E ay trop gran fayt emparat;
Gran res ai de lo món sercat;
Mant bon exempli ay donat;
Poc són conegut e amat.
Ramon Llull

[@more@]

Tweet

S'acosta el dia de Reis i per aquest motiu vull obsequiar a cada participant del pessebre blocaire mariner amb UN POST DEDICAT amb uns versos que he extret d'altres poetes. Poemes que reflexen una mica com els veig, el paper que representaven a la postal i algun petit secret que guarden sota clau. El meu petit homenatge de gratitud cap als blocaires més agosarats que m'han volgut acompanyar en aquest viatge atrevit i diferent, aquest camí cap a Ítaca.
Els trobareu a l'apartat: REGALS.
Busqueu el vostre!!!!!
El meu sincer agraïment.

Aprofito la vinentesa per desitjar a TOTHOM UN BON ANY 2007 malgrat les perspectives que s'acosten arran dels darrers i recents esdeveniments que han colpejat la humanitat: ATEMPATS, EXECUCIONS, NAUFRAGIS, ACCIDENTS, ASSASSINATS, FRAUS, PREVARICACIONS, CRIM ORGANITZAT, MALVERSACIONS, ODIS, RANCÚNIES, REVENGES, ENVEGES,…MISÈRIES HUMANES EN DEFINITIVA.

BROLLADOR
L'àngel desinfla les galtes
I encén les flames de l'aigua,
Entre ficcions d'incendi
I polèmica de nacres.

Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Fina estructura de l'èxtasi.
Calitja de porcellana.

Perla viva, branca clara,
Entre les ombres més càndides,
Catedral de clarianes.

Entre perles de cascada
I diamants implacables,
L'agonia de les aures.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

HORT A L'ALBADA
…..
Hissau l'escuma patró,
Que tota la mar fa olor
D'alegria desfermada!
Au i endins, càvec i aixada,
Que està de part la llavor!
Que van de vol, conrador,
L'ordi, el blat i la civada.
Amollau l'aigua tancada!
Canyaferla, canyamel,
Pera d'aigua, font fidel,
Poma del ciri, rosada…
No em poseu altra flassada
I llevau-me el cobricel,
Que ve de visita el cel;
Obriu-me les persianes!
Clarors, clarins, clarianes,
Geranis de l'arc en cel!
Capcuruculls de l'anhel,
Cor què vols, cor què desitges.
Amor  esperança a mitges
En l'aventura del bot.
Rentarem la vida i tot
De boirades i calitges.
Hort a l'alba i net d'aritges,
Tou de fonts i fresc d'embats,
Tamarells i fatifats
Juguen rande mar i enviden.
Amors són trumfos! I criden
Paraules d'enamorats.
Jaume Vidal Alcover

[@more@]

Tweet

Blocaires de la nit, amics i amigues de l'albada, visitants en hores laborals, a tots els que m'heu acompanyat durant quasi bé un any. A vosaltres que m'heu il.luminat les nits càlides i fredes amb la vostra escalfor, els vostres mots plens d'amistat i benevolença. Ha arribat l'hora d'emprendre el camí, aquell llarg i tortuós que no veu mai el port d'arribada però que alimenta tots els cors a cada pam que recorre. Camí que conduirà el nostre vaixell tan especial i imaginari fins a Ítaca: la llar dels nostres somnis. Em voleu acompanyar en aquest trajecte?
Us desitjo un Bon Nadal a tothom mentre reparteixo besades plenes d'onades que lliscaran per la meva pell i que voldran compartir aquest moment màgic que tant de bo fos real i durador la resta de l'any que començarem.
Vegeu el meu particular homenatge a tots els meus amics.

VERSIÓ CATALANA (1)
Ítaca
Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molt anys,
que siguis vell quan fondegis la illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí
sense esperar que el doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobre, no és que Ítaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el què volen dir les Ítaques.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Konstantino Kavafis

VERSIÓ CATALANA (2)
Ítaca
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts, que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat,
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena,
i quan sereu deslliurats, torneu començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny d'avui, que ara us encadena
I quan sereu deslliurats, torneu començar noves sendes.

Més lluny, heu d'anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat,
tingueu ben present, no aturar-vos.
Tingueu ben present, no aturar-vos.

Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d'aventures, plens de coneixença.

Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens d'aventures, plens de coneixences.

I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens d'aventures i de coneixences.
Lluís Llach

VERSIÓ CATALANA (3)
Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Carles Riba

VERSIÓ ANGLESA
Ithaca
When you set out on your journey to Ithaca,
pray that the road is long,
full of adventure, full of knowledge.
The Lestrygonians and the Cyclops,
the angry Poseidon — do not fear them:
You will never find such as these on your path,
if your thoughts remain lofty, if a fine
emotion touches your spirit and your body.
The Lestrygonians and the Cyclops,
the fierce Poseidon you will never encounter,
if you do not carry them within your soul,
if your soul does not set them up before you.

Pray that the road is long.
That the summer mornings are many, when,
with such pleasure, with such joy
you will enter ports seen for the first time;
stop at Phoenician markets,
and purchase fine merchandise,
mother-of-pearl and coral, amber and ebony,
and sensual perfumes of all kinds,
as many sensual perfumes as you can;
visit many Egyptian cities,
to learn and learn from scholars.

Always keep Ithaca in your mind.
To arrive there is your ultimate goal.
But do not hurry the voyage at all.
It is better to let it last for many years;
and to anchor at the island when you are old,
rich with all you have gained on the way,
not expecting that Ithaca will offer you riches.

Ithaca has given you the beautiful voyage.
Without her you would have never set out on the road.
She has nothing more to give you.

And if you find her poor, Ithaca has not deceived you.
Wise as you have become, with so much experience,
you must already have understood what Ithacas mean.
Constantine P. Cavafy (1911)

VERSIÓ ORIGINAL

Ιθάκη
Σα βγεις στον πηγαιμό για την Ιθάκη,
να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος,
γεμάτος περιπέτειες, γεμάτος γνώσεις.
Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας,
τον θυμωμένο Ποσειδώνα μη φοβάσαι,
τέτοια στον δρόμο σου ποτέ σου δεν θα βρείς,
αν μέν' η σκέψις σου υψηλή, αν εκλεκτή
συγκίνησις το πνεύμα και το σώμα σου αγγίζει.
Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας,
τον άγριο Ποσειδώνα δεν θα συναντήσεις,
αν δεν τους κουβανείς μες στην ψυχή σου,
αν η ψυχή σου δεν τους στήνει εμπρός σου.

Να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος.
Πολλά τα καλοκαιρινά πρωϊά να είναι
που με τι ευχαρίστησι, με τι χαρά
θα μπαίνεις σε λιμένας πρωτοειδωμένους·
να σταματήσεις σ' εμπορεία Φοινικικά,
και τες καλές πραγμάτειες ν' αποκτήσεις,
σεντέφια και κοράλλια, κεχριμπάρια κ' έβενους,
και ηδονικά μυρωδικά κάθε λογής,
όσο μπορείς πιο άφθονα ηδονικά μυρωδικά·
σε πόλεις Αιγυπτιακές πολλές να πας,
να μάθεις και να μάθεις απ' τους σπουδασμένους.

Πάντα στον νου σου νάχεις την Ιθάκη.
Το φθάσιμον εκεί είν' ο προορισμός σου.
Αλλά μη βιάζεις το ταξίδι διόλου.
Καλλίτερα χρόνια πολλά να διαρκέσει·
και γέρος πια ν' αράξεις στο νησί,
πλούσιος με όσα κέρδισες στον δρόμο,
μη προσδοκώντας πλούτη να σε δώσει η Ιθάκη.

Η Ιθάκη σ' έδωσε το ωραίο ταξίδι.
Χωρίς αυτήν δεν θάβγαινες στον δρόμο.
Αλλο δεν έχει να σε δώσει πια.

Κι αν πτωχική την βρεις, η Ιθάκη δεν σε γέλασε.
Ετσι σοφός που έγινες, με τόση πείρα,
ήδη θα το κατάλαβες η Ιθάκες τι σημαίνουν.

Κωνσταντίνος Π. Καβάφης (1911)

NOTA IMPORTANT: TOTS ELS ROSTRES QUE APAREIXEN A LA FOTOGRAFIA M'HAN DONAT LA SEVA AUTORITZACIÓ PER APARÈIXER A LA COMPOSICIÓ.

FIGURANTS: lluna (su*), estel (lloro), ovella irlandesa (Unmei), caganers bessons (Perejoan i Ramon), pastora que fa cagar el tió (Jaka), tió (Katerina), marassa (Isnel), nen Oleguer (Oleguer), pastors (Pere i Dalmau), pescador (Joan), sirena (Arare), colom (Júlia), mules (acollida i grumet), parella de la marassa (capità), rei (Andreu), àngel ennunciador (Violant petita), diablesa angelada (Violant).

A veure si aquest cop no borren el post.

BON NADAL A TOTHOM!!!!!!!!

[@more@]

Tweet

Anirem fent temps per al pessebre amb un altre joc poètic. De fet només és un recull de paraules que tenen la propietat de vibrar poèticament. M’explico, són mots que trobo que queden bé per als poemes. Diguem-ne vocabulari poètic tot i que potser dependrà de la percepció de cada persona el fet que els consideri adients per a la poesia. Però sempre que trobo un mot d’aquests m’aturo i penso: "sona bé per a un poema".

Us animeu a proposar-me els vostres mots poètics per tal de fer un mosaic amb tots ells?

Els aniré insertant a mesura que els trobi i me’ls aneu enviant.

Som-hi, doncs!!!

[@more@]RECER, OREIG, OBLIT, OMBRA, SURAR, DAURAR, AFANY, ATZUR, EFÍMER, ENGRUNA, TEMPTAR, SANGLOT, BRANDAR, ESMA, DEMPEUS, CREPUSCLE, BLEIXAR, BELLESGUARD, FALUGA, BELLUGUEIG, FORMIGUEIG, RUTILANT, ENTUSIASME, FAIG, FLORIR, FUIG, MOLL, ABALTIR, BOIRA, ALIMARA, VOLIAINA, FORANELL, ORAT, RANTELL, CORRIOL, CARENA, ARGELAGA, ADESIARA, CERCAR, PUIXANÇA, VAGAREJAR, EMBRIAC, ESBATANAT, ESCARPIR, DESTRA, CLIVELLA, INGENT, INDOLENT, REMENÇA, ALENADA, ESTREMIR, ENDOGALAR, VAIVEREJAR, CALCIGANT, VESSAR, ONEJAR, BRESSOL, PLANYÍVOL, BRAMUL, ABRUPTES, ESGUARD, SEGA, SENDEROL, ENYOR, ENFILADISSES, HEURA, ALTIU, SOFRIR, FÍBULES, POLPA, ARBORAR, ELEGIA, PETJADES, GREDA, LLIS, ENRIOLADA, FOSCURA, TAPÍ, ENCALMADA, ENLLEPOLIT, MATÍ, ARREMORADES, PESCATERIA, ESPLETS, GALIFARDEU, ENDEBADES, ORONELL, ALEGRANÇA, GLAVI, LLAVI, REGUST, ROBUST, ARBUST, SOTRAC, VERMELL, CARAMULL, ROSELLA, VENTIJOL, GUSPIRA, ROENT, FIMBREIG, OBSCUR, AURORA, INDÒMIT, IGNOTES, CENYIR, INDULGENT, FRISANÇA, ROMPRE, VAGAREJAR, ALETEJAR, VINCLAR, CRUIXIR, ENCEGAR, TAMARIUS, EMBAT, FUGAÇ, ESPURNA, RECANÇA, ENCRESPAR, PERESA, NACARINS, ESGROGUEÏT, FREMIR, RUGIR, BRUNZIR, PAÜRA, FUGISSER, AMOIXAR, AMOROSIR, GARBES, ENUIG, BESADA, TRÈMULA, TRENCADÍS, FRETURA, VERDEJAR, ESPORUGUIT, COMELLAR, RECAPTE, BÀLSAM, SILENT, TRILITA, CLAPES, EMPEDREIR, TEBIESA, ENCLUSA, BATEGAR, ANHEL, GERDOR, PONCELLA, BÀQUICA, ATZAVARA, FOLLAMENT, GAVELLA, SEGAR, RETRUNYIR, ESVENTRAR, ENCOBEÏT, ESPITLLERA, RANERA, BASARDA, REGUEROL, COMPUNGIT, ESBALAÏT, GLAÇ, ARROP, ESCLOP, ESCOT, REBOT, RETOP, SERPENTINA, TZARINA, FARINA, NINA O NINETA (DELS ULLS), ESMOLET, SALAMANDRA, CAPCIGRANY, GRENY, FARRENY, POLIEDRE, ROCAMBOLESC, CORRIOL, DONZELLA, RIALLA, SOMNI, FALZIA, ENGLANTINA (EN LLOC D´ANGLESINA), DESAMOR, OSTATGE,  MAGRE, EMMIDONAT, VERNÍS, COLGAR, NUESA, LLEGUMINOSA, ENFREGALLAT, GERBERA, ESCORTAR, SEDÓS, FALÇ, PELLOFA, CORFA, SANGTRAEIX, GLAÇADA, GATERA, MOLL, DEGOTAR, CORONAR, BRANDAR, BLEIR, HOSTATJAR, BLE, ENGALZAR, BALMA, CANDENT, GEBRADA, XIRIVIA, FURETEJAR, EIXUTESA, BOIXACS, ENGALANAR, MARCIR, BUSSEJAR, EMPOLSINAR, COMISSURA, ATERROSSADA, DESENSONYAR, ENCONXAR, CAUTERITZAR, BASSIOLS, COROL.LA, POLSEGOSA. LETÀRGIA, ANVERS, ONA, MARINADA, ORIENT, ARREL, AIMAT, CLOURE, ESDEVINDRE, LLAMBREGAR, RESTAR, ROMANDRE, ARGENT, ESPURNA, CLARIANA, LLUNA PLENA, IRIDISCENT, SOL, GRESOL, PONIOL, FLABIOL, GRAPA, ENDRAPAR, GARROFA, PELLOFA, AIGUALIT, ESQUITX, GIRAVOLT, PELEGRÍ, CURCÓ, ROMEU, FLARE, FLAIRE.SOLCAT, NIAR, DEBADES, CALFRED, SAGETES, GESMIL, RECER, ARDIT, LLEBEIG, AMATENT, RECLÒS, BATEGAR, ENCÍS, ESPILL, ACOLLIR, SADOLLAR, SOLILOQUI, CLAREDAT, ESCÀPOL, DESSAGNAR, REIXER, DOLL, INCOMMENSURABLE, CADUC, COMIAT, HORABAIXA, CAPTIU, REDÓS, DRING, CONHORT, LLEPOLIA, SALTIRÓ, FARISTOL, ESCAMBELL, ENCÍS, ENCÈS, ENLAIRE, PEDRÍS, PARADÍS, PEDRUSCALL, AMAGATALL, ENCIMBELLAR, RABIÜT, SORRUT, RUSSINYOL, ESTANYOL, LLUMÍ, LLUMINÓS, ELEGIA, FLONJORS, BOMBOLLAR, ARRAULIR, VESSAR, VESPERTINA, RÚFOLS, TOFADES, NODRIR, BALBA, DESLLAÇAR, TEBIORS, AMOIXAR, BALB, GALLARDETS, TACITURNA, CAPBUSSAR, FISONOMITZAR, ATZAVARA, ONDINA, DOMÀS, POLSINA, BAOBAB, FANGAR, ESTREMIDA, SANGLOTS, BRI, EMBRIAC, TRENATS, ENVOL, ESTANÇA, VOLIOR, SIRGAR, AJAÇADA, DEIXONDIR, ESTIMBALLS, CORAL.LÍ, LLAMPURNEJANT, GARBÍ, FIBLAR, ZEL, FÍMBRIA, ESBADELLAMENT, ONÍRICA, FEIXUC, LÀBIL, PEIXAR, SORDEJAR, SÍNIA, GOLUDES, ALOSA, BRUM, EIXORC, ENCOP, CURULLA, SORRAL, ACOLLENÇA, TOLIDA, ESQUINÇ, RABEJAR, USURA, ENDOGALAR, VAIVEREJAR, CALCIGANT, AIRINA, PUIXANÇA, AURORAL, MALASTRE, ALIRETS, ATZIAC, ESBALÇAR, ORATJOL, FARISTOL, FLABIOL, PICAROL, UDOL, FAJOL,LLUQUET, SAMFAINA, LLEPAFILS, CORREBOU, GINEBRÓ, ESCAMBELL, SUCA-MULLA, REGUITZELL, NEGUIT, UFALS, TERRABASTALL, SABINA, FADRÍ, RATOLÍ, ROCAMBOLESC, ARABESC, SIBIL.LÍ, LLÍS, ESTANTÍS, XOLIÇ. FELIÇ, GALIPAU, SARAU, SAUDADE LUA CHEA DESEXO DOZURA BÁGOAS AGARIMO MAREA LEMBRAR TREMOR MAR AMOR, BAULA, XERRIQUEN, SOBERG, EMBALUM, HÀLIT, ESBULLANT-SE, GRISALLA, ABELLIR, FEUS, BIVAQUEGEN, SOLATGE, ASPRIVA, GLAPIT, ESBALÇ, ABALTIT, ESVENTAR, ZENITAL, APERDUATS, DÚCTIL, ESTOL, MORMOL, CAPCINADES, FLECTIR, DEMBLE, DISSORT, ORAT, ERM, BOTORN, ENCIMBELLA, DEVESSALL, ESMUSSAR, ARRIGOLAT, NIGUL, GLATIR, ENSEMS, ENJÒLIT, NICI, EMBALLUM, BALBEJAR, REBLAR, BASSIOL, LLIBANT, CLASC.

Tweet

Dos amics blocaires, el Pere de Saragatona i la Júlia de la Panxa del bou m'han convidat alhora a realitzar aquest meme literari amb la finalitat de compartir experiències bibliogràfiques amb tots els blocaires. Veugeu-ne les instruccions i el resultat:

Instruccions: Agafa el llibre més proper. Obre'l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l'oració juntament amb aquestes instruccions. No busquis el llibre que més t'agradi, sinó el que tens al costat!

——————————————————————————–

Resultat: De lluny, diu que l'arraval es retira al gran canal,

——————————————————————————–

Llibre: Joan Pons i Marquès/ Brins a l'oratge (versos d'abans d'ahir)/Ed. Moll, Palma de Mallorca 1975

——————————————————————————–

Observacions: Aquest tampoc era el llibre que tenia més a prop ja que el més proper eren uns Manuals de Prevenció de Riscos Laborals en castellà que no crec que siguin adients per aquest meme. Ja us en parlaré un altre dia. Però el llibre escollit estava al damunt d'aquests manuals o sigui que en certa manera sí que estava a prop. És un recull de poemes d'un autor mallorquí. Com no podia ser d'altra manera havia de ser un llibre de poemes!

——————————————————————————–

Curiositats sobre el llibre: Van publicar aquest llibre quatre anys més tard de la mort del seu autor ja que en vida era molt exigent amb els seus poemes i no volia que es publiquessin. El seu avi fou una altre poeta, Josep Lluís Pons i Gallarza, un dels promotors dela Renaixença. Me'l va regalar el seu nét ja fa un parell d'anys i és un dels llibres que tinc amb més estima.

——————————————————————————–

Seguim el joc: Convido a tots els meus lectors que encara no hagin fet aquest meme a continuar-lo. Endavant doncs amb la lectura.

[@more@]

Tweet

Els qui creiem en la solitud

sabem prou bé que un sol déu és poca cosa

per a nosaltres. Per això li afegim,

al deu escàs, l'amor,

que no en tenia gens.

I per això l'amor,

l'última gota d'oli d'arribar al cervell,

ens unta d'or. I a l'infinit,

cau de laberints i mònades, es perd

un sentiment tan noble i nebulós. I ens fa plorar.

Car un sol Déu és divisible

per zero. I, doncs, per tots els éssers

vius. Llavors, cada ésser és un déu

dividit per l'infinit. I ja pot estimar.

Màrius Sampere i Passarell

[@more@]

Mentre vaig preparant el pessebre poètic i mariner (encara us podeu apuntar) us deixo amb aquest poema que reflexiona sobre el Déu i l'amor.

Tweet

Després de la beguda de la nit,
que us deixa en els ulls la marca,
després del cant, del plor i del crit,
només el mar i la barca…

Adéu, sirena de cristall,
adéu, dolçor de mistela.
Després del crit que crida el gall,
només el mar i la vela…

Després del neguit del cos,
després de l'ànima esclava,
només aquest gran repòs,
només un llit d'aigua blava…

Adéu, miques de tristor,
adéu, abraçada estreta…
Només el cant del patró
i el xiscle de l'oreneta…

Dematí, de matinet,
matinet a punt d'alba…
Cel rosat, oratge fred,
escuma color de malva…

L'hem deixada mig plorant,
l'hem deixada i ens espera…
Quan les besades se'n van,
la barca va més lleugera…

Ai empenta del guergal,
vela blanca, finor d'ala!
Passem vora del penyal,
veiem la vinya i la cala…

Adéu-siau, capbusset,
terres dolces de la vora…
De matí, de matinet,
la barca va mar enfora…

Ai, dintre d'aquest llagut
hem besat una bedasa…
Ara riu el cor eixut,
i l'ànima perfumada…

Ara l'aire és més dolç i fi:
aire agulleta que es clava…
Només aquest desig del dematí,
només aquest desig de l'aigua blava.

Allà s'ha desfet la pau,
allà hi ha una mirada que s'entela;
el cor, tot vestit de blau,
només sospira amb la vela…

Va filant pena i atzar
la filosa invisible de la Parca…
Només la barca i el mar,
només el mar i la barca!

[@more@]

Amics blocaires, us proposo un nou joc poètic però aquest cop serà una composició fotogràfica amb els vostres rostres configurant un pessebre nadalenc ambientat dins de la mar que envolta un vaixell molt especial, el vaixell de "Els informes del grumet" on els protagonistes sereu tots vosaltres. Ja tinc els primers voluntaris a punt per a la foto, voleu saber qui són?

http://els-informes-del-grumet.bloc.cat

Perejoan: caganer atrevit

Ramon: caganer bessó divertit

Unmei: ovella irlandesa

Lloro: estel

Oleguer: Nen Oleguer

Isnel: marassa

Acollida: mula

Grumet: mula petita

Violant (jo): diablesa angelada

Violant petita:  àngel ennunciador

Dalmau: pastor

Elur: pastora (em falta la foto)

vaca Katerina: tió

Jaka: pastora que fa cagar el tió

Capità: Sant Josep

Júlia Costa: colom de la pau

Spock: pescador satisfet

Pere (saragatona): pastoret

Sinera: (enacara no tinc la foto)

su*: la Lluna

dèric: dimoni angelat (no tinc la foto)

Andreu (potser): rei

Arare: sireneta

Encara hi teniu lloc, us voleu apuntar?

ÀNIMS!! ESPERO LES VOSTRES FOTOGRAFIES I EL PAPER QUE VOLEU REPRESENTAR A: poema_vdebru@yahoo.es amb l'assumpte "Vaixell".

No em fallareu oi?

EL VAIXELL ESTÀ A PUNT DE MARXAR!!!!!!!

CAP A ON ANIRÀ???????

Tweet

Els que ja em coneixeu sabeu que no m’agrada parlar de política però veient el panorama que tenim al damunt no tinc més remei que pronunciar-me poèticament. Ho faré amb un fragment d’un poema de J.V. Foix que tret del seu context li dóna un cert caire de política actual.

Entre negrors veig mil camins oberts

i ulls clucs, de nit, ateny els ports segurs;

els gels són calds, i res no és confús,

els cels són blaus i els prats, al lluny, més verds.

Membres lligats, encalç l’indret advers,

i són coixins i flors els rocs més durs;

sóc a París, i entre ermots, a Lladurs,

ensems vestit i nu, i en calls incerts.

El real, docs, què és? Puix que a ple sol

vaig per canals obscurs; i entre la gent,

en vast desert, perdut. El fadrí mol

sens gra ni boll, i la passa indolent.

Oberts, els ulls són buits; i on va, què vol,

ni el cuitós sap. I oposem cor i ment!

[@more@]

Tweet

Avui celebro amb vosaltres la visita número 5.000, tot un gran esdeveniment per aquesta aprenent de poeta que per atzar es va deixar caure dins d’aquest món on ha trobat una segona família que l’ha acompanyada durant unes quantes nits i vesprades plenes d’amistat i bons desitjos sense perdre mai la cordialitat i la bona educació.

Va per vosaltres aquest poema d’Isidre Martínez Marzo:

Quan encesa t’aboques a l’estiu

de les aus i t’encarnes d’abundància,

mirada jove, encara al pensament

tens silencis de veritats secretes.

Si l’autèntica joia fóra així,

que escàs aquest desig imprescindible

de veure tot allò que vas amant!

Coronada amb el cel, la llum batega.

L’alba t’ix a l’encontre, se t’adorm,

però ni saps que en un sol gest triomfa.

[@more@]

Se m’ha ocorregut que faré un petit regal als 15 primers visitants al post d’avui. Què us sembla si hi afegeixo una fotografia d’aquest estiu?

(El meu regal ha desaparegut, ja l’heu rebut els 15 primers visitants, per tant ara s’haurà d’esperar a que celebri les 10.000)

Tweet

Fes baves,

mou genives,

fes-me anar d’un tobogan a l’altre,

estova’m amb la carn del frenesí,

masega’m,

rosa pàl.lida,

rosa translúcida,

rosa encesa,

rosa de niu vivent,

rosa que em clou,

aixeta desbocada.

No vull molestar gaire,

no sé gratificar-te,

no me’n vull entornar.

No goso ni pregar

que et siguin murs els llavis.

No els obrissis mai més.

No sóc cap tresor

però aquí és el meu destí.

Seré el teu aliment, la font,

cuina i fogons.

Per què has de parlar

si t’escolto el brunzit de les idees?

Fes la teva com aquell qui no vol.

No et cal formular res.

Mira el món en silenci, si vols,

però no t’exclamis,

no el condemnis,

que amb l’huracà de l’aire

seria expulsat de tu,

partícula perduda

al remolí inclement de la paraula.

Xavier Bru de Sala

[@more@]

Ara que l’aire s’ha enranciat de tantes paraules buides com s’hi aboquen; ara que les promeses flueixen com un formigam que troba una molleta de pa; ara que se’ns tapen les oïdes de tanta brutícia escampada; ara no vull sentir res més. Només el silenci.

Tweet