Violant de Bru

Foll de tu,

presoner

del verd verí del vidre dels teus ulls,

tot absent

i ara lluny

de la mar que et besava

turmells, genolls amunt.

Foll de tu,

sense seny,

sense tu, sense tu,

antic amor amic,

cap al silenci brut

d’una mà anònima,

arbre esporgat

i mut.

Foll de tu. Foll de tu.

Josep Piera

[@more@]

Continuant amb el foc tardoral i les passions enyorades, que conviden al record, quan el fred truca a la porta dels cors sensibles i palpitants, us mostro un fragment d’un poema de Josep Piera que traspua tots aquests sentiments per deixar-nos una suor freda que sura a flor de pell.

Tweet

Atio focs

que se m’apaguen.

No hi ha llenya

prou seca i forta

per mantenir-los.

Cada dia

més fatigat, però no mai rendint-me,

vull encendre el gran foc:

que totes les guspires

omplin la nit.

Joan Vinyoli

[@more@]

Quasi tenim pleniluni. És l’hora de les bruixes, l’hora del foc i de les passions desbordades. Qui no ha volgut mai encendre aquest gran foc una nit de lluna plena?

Tweet

Dedico aquest post a un bon amic que em té seduïda amb els seus regals florals. Que tinguis un bon Sant!

Sotmesa al teu encant

nedo entre les gemmes

que nien al cor d’un infant,

recordant a cada pixel

el teu nom com un tresor,

mentre sadollen l’esperit

d’aquest estel rutilant

que només coneix el cel

quan el cos encén la nit.

La teva lluna Violant

[@more@]

Tweet

Ja fa una setmana que la Jaka em va enviar un "meme" en el qual em demanava que comentés el millor post que havia fet fins la data d’avui. He de confessar que no he dubtat gens alhora de l’elecció. Es tracta del post del dia 10 de maig CAPVESPRE BLOCAIRE en el qual convidava a tots els blocaires a fer un poema conjunt inspirat en una fotografia que va fer el meu marit durant la primavera tot resseguint els camps en busca de les primeres flors. El fet és que va tenir molt bona acollida i des d’aquí vull agraïr la col.laboració de tots els poetes i poetesses que em van ajudar. De fet vaig prometre que ho presentaria a un concurs poètic i dels diners que en poguessim obtenir en faríem un sopar amb tots els participants. Ho continuo mantenint, però encara no he trobat el concurs adient. Esperarem.

[@more@]

El joc també demana que escolleixi CINC blocs per demanar-los el mateix, que expliquin el seu millor bloc. Jo que sempre vaig una mica a contra-corrent no faré la invitació a dit, sinó que ho deixo a les vostres mans per si algú vol continuar la cadena, o sigui que tots hi esteu convidats, només que haureu de comunicar en un comentari que m’agafeu el relleu. Vinga, doncs, algú s’anima?

Tweet

Feia dies que no experimentava amb els poemes. Aquest cop he volgut fer una composició (un mixt-poema) amb versos extrets de diferents poesies d’un mateix poeta, en Carles Duarte amb la mera intenció de fer-li un petit regal per celebrar el seu aniversari. Espero que no li sàpiga greu el meu atreviment però m’agrada el seu estil, el trobo molt proper al meu però amb diferència, és clar, que ell és un gran poeta i jo tan sols una aspirant que gosa despullar les paraules davant dels vostres ulls.

Per molts anys, Carles!

[@more@]

SILENCI

Hi ha una tènue llum,
el cel ennuvolat
i aquest tel fi de temps,
recer de llavis secs.

Em nodreixo de somnis
gairebé sense fe,
contra el fred sense límits
que recorren els camps.

Retorno a l’espai del silenci;
cerco als teus ulls
l’alè que ens sobreviu
com un batec de sang.

I aquell bes anhelat
és la matèria de l’oblit,
el blau ressò de l’infinit
que m’esborra i dibuixa.

Però no tots respiren el mateix silenci;
reclòs dins dels meus límits
enfonso arrels en el cor de la terra
mentre espero el teu cos.

Violant de Bru (mixt-poema de versos de Carles Duarte)

Tweet

Falquem els mots

que tinten la sang

envers l’ombra acusadora

de la daga que sega i metzina

la parla d’un poble

sotmès a la censura

de forces feixistes

que inciten al poble

a l’aïllament i al boicot.

Adobem la terra,

cimentem el seny,

eliminem els paràsits

que infecten els fruits

dels esforços suats

de totes les llars.

Enllacem les paraules

perfilant el sentiment

que cou dins dels cors

dels qui acullen les veus

que defensen, bressolen i estimen

aquest indret reprimit i cobejat

que reclama la pau i el respecte

com a hereus d’un estat sobirà defenestrat.

Violant de Bru, 11 de setembre del 2006

[@more@]

Finalment, tal com he promès aquí teniu el meu poema fet avui especialment per commmemorar la derrota d’un poble que no oblida i fa palesa la seva voluntat a través del record i de les consignes dels seus hereus.

Tweet

[@more@]

Em regales la teva rosa,

el teu fidel retrat,

mentre el temps et roba

i et despulla la saviesa,

emanant l’aroma

que m’omple de tendresa,

fins a mostrar el teu cor innat

que foll d’amor

s’encongeix i s’arronsa

per caurè extès fins a la darrera llàgrima

del darrer pètal entregat.

Violant de Bru

Tweet

Heus aquí una altra joia natural que m’ha arribat embolcallada d’amistat, un gest desinteressat que m’emociona i em qüestiona el per què de tants regals! L’amic Dalmau m’ha enviat un nou ram de flors que tot seguit podreu gaudir del qual n’he volgut fer un breu poema reflexant les sensacions que aquest m’ha provocat. Desitjo que aquest esclat de colors i vida us encomani l’alegria per encarar el futur, que en aquest cas serà el retorn laboral i quotidià que molts de nosaltres haurem d’afrontar a partir de demà.

Una abraçada ben forta Dalmau i espero que el poema no desllueixi les teves flors.

Dianthus hyssopifolius

Vegeu-ne més dades a http://personales.ya.com/floradelpirineu/fitxes/fitxa69.htm

Foto: Dalmau, Aran 2005

[@more@]

Espurneja l’herbam

amb pinzellades virolades.

Belles dansaires representen

el darrer acte d’amor.

Ulls temerosos

de pestanyes tintades,

cobegen l’espai

recelant de les feres

que franquegen les fronteres

de la cambra dels Déus.

Extasiada de tu,

em perfumes la retina,

esgrafiant tots els colors

que provoquen les sinapsis,

desfermant les portes closes

sense recels ni temors,

només pel plaer de sentir,

d’estimar-te uns breus segons.

Violant de Bru (03/09/2006)

Tweet

Aquest post està dedicat al Ramon, el nostre estimat blocaire de les mil cares que s’està prenent el seu temps per gaudir de la vida apartat d’aquest món virtual i seductor que compartim tants i tants navegants de somnis. Amb motiu del seu sant vull fer esment que el seguim esperant i li desitgem un feliç retorn per deleitar-nos amb els seus poemes, escrits i reflexions.

Allà on siguis rep la meva abraçada més acollidora! Que passis un bon sant! Petons!

[@more@]

LLUNA DE PLATA

Febrós i indolent he tornat

per veure la cara pigallada,

lluna de plata, sola al món

no podràs seguir-me el rastre,

argentera de la nit revinguda.

A l’hora foscant tentinejo.

Closca de cargol, vés oblidant

que ni estimada ni lluna tens.

Quan surti, li sabrà greu veure

que no l’has trobat aquesta nit.

Ramon Aladern

http://camenablog.blogspot.com

Tweet

He rebut quatre roses vermelles com la sang, tendres poncelles que seran immortals, no veuran marcir-se els seus pètals. Al contrari que les roses de què parla aquest poema de Marta Pessarrodona. Vegeu-lo….

PRIMAVERA ESCAPÇADA

Quan n’era temps

m’havies tallat

roses del teu jardí.

(Primaveres finides,

flors orfes de mans amatents.)

Silencis que ja no són possibles,

rialles glaçades:

la rosa que travessa el teu pit

es metamorfosa en paraules.

No t’endús cap secret:

sembrares pàgines,

assaonares paisatges,

tu ets allò que creares.

Sorpreses no repetibles,

incògnites ja massa clares:

avui les roses t’envegen

una primavera inabastable.

Marta Pessarrodona

[@more@]

Gràcies "dalmau" per aquest detall preciós!

Qui les vulgui veure ho pot fer aquí:

http://llagrimesviolant.blogspot.com

Tweet