Violant de Bru

Aquestes vacances a Navarra vaig visitar una església, Santa Maria la Real de Sangüesa que tenia una portalada romànica impressionant que centra la seva temàtica amb el JUDICI FINAL. Quan era al seu interior vaig veure un quadre que em va cridar molt l’atenció, era un munt de gent banyant-se dins d’una mar sangonosa i damunt seu flotant a l’aire hi havia un triangle lluminós amb un ull al seu interior. Semanes més tard vaig tornar a veure aquest símbol mentre investigava sobre el 2012 per la xarxa fet que em va conduir a la teoria de conspiració dels Illuminati. Hi ha molta informació al youtube (si hi feu un tomb ho comprovareu!).  

http://www.youtube.com/watch?v=iN-QQP-qka4

Sigui com sigui les peces van encaixant de mica en mica i com una sincronització un descobriment em porta a un altre fins que es tanca el cercle com un trencaclosques que un mot et porta a un altre fins que completes tot el quadre. D’aquesta manera també he seguit les passes del PROJECTE CAMELOT, molt interessant que tracta el tema dels Illuminati, el 2012, el canvi vibracional i un canvi en la consciència de la gent. Si teniu paciència escolteu els 11 vídeos dels quals us enllaço el primer (la resta els trobareu fàcilment):

http://www.youtube.com/watch?v=G7DkEuDfFo0

No és casual, seguint les coincidències que em passen, que faci tres anys vagi posar un post sobre els NENS ÍNDIGO sense saber-ne gran cosa. Ara m’han tornat a aparèixer mentre seguia el Projecte Camelot (és increible!):

http://www.youtube.com/watch?v=u5libEmlhd8

El dijous mentre llegia la Vanguàrdia vaig trobar-me un altre coincidència…la contra parlava de l’existència d’humanoides a Mart!!!! i afegia un enllaç a la pàgina on contenia les proves i com no també la vaig buscar. És molt interessant aquest vídeo sobre les declaracions de testimonis que si teniu prou paciència us deixarà bocabadats!

http://www.exopoliticsspain.es/

(mireu el darrer vídeo que apareix a la pàgina que dura 1:55 Disclosure Project 2001 por el Dr. Steven Greer en Washigton D.C. en el National Press).

Espero que no us empatxeu amb tot aquest material, digeriu-lo lentament i preneu les vostres pròpies conclusions. Obriu la ment a una NOVA CONSCIÈNCIA per al bé de tota la Humanitat i de l’Univers. Però tant si us ho creieu com si no, deixeu de banda la POR ja que AQUESTA és la seva ARMA!!! L’AMOR és l’única manera de que res ens pugui perjudicar!

NOCTURNS

Àdhuc a l’era atòmica, com sempre,

de nit és evident

l’harmonia d’un sol vers

directe a l’U:

Uni-vers.

Francesc Manunta

Tweet

Tot sovint sentim una veu que ens parla, ens orienta, ens avisa… sovint no en fem cas, fem el sord, el despistat, ho ignorem… de cop ens adonem que portava un missatge que havíem d’haver escoltat però ja fem tard. La intuïció és una propietat més de TOTES les persones que caldria desenvolupar ja que poques vegades s’equivoca, hauríem d’aprendre a interpretar-la per poder dur una vida més feliç ja que aporta solucions i ens orienta perquè hi ha quelcom més enllà de la nostra percepció.

BON COLOR

Hi ha quelcom més enllà

de la teua joventut,

un llamp esmunyedís

que fonamenta intuïcions

i menysté ximples siluetes.

Més ençà de l’encís d’un cos

i més generós que el seu tacte:

una simpatia espontània,

un quest de l’amatent somriure…

Un desig de diàleg

amb un agraïment

bastant mal explicat

-potser sembla ben poc,

però serà un potser

que enceta primaveres.

Eduard Ramírez

Tweet

Ara que l’agost se’ns acomiada i que he retornat al món dels blocaires després del darrer post que convidava a la reflexió (algú m’ha comentat que potser jo no hi encaixava en aquell món esotèric, jo no hi estic d’acord), m’he trobat amb una gran sorpresa en forma de poema dedicat. Una amiga poetessa ha tingut el detall i l’impuls de dedicar-me un poema el qual m’ha omplert d’alegria i he volgut compartir-lo amb vosaltres.

Moltes gràcies Glòria Fandos!!!!

http://gloriafandos.blogspot.com/2009/08/dedicat-violant.html

Tweet

Des de que tinc capacitat per raonar que em qüestiono tot el que m’envolta, sobretot aquells aspectes que no se saben respondre perquè són desconeguts.  Recordo quan m’atreien els llibres sobre clarividència  quan encara era una nena. Em fascinava tot aquell món ocult i rebutjat per a la majoria de "normals". Van anar passant els anys però el meu interès a entendre tots aquests fenòmens anava creixent, volia una explicació científica que ho demostrés, però ai…la ciència s’havia apartat de l’esoterisme i com podia jo pretendre reunir-los de nou. He llegit tota mena de llibres relacionats amb les arts adivinatòries, mètodes per trobar la felicitat, meditacions sobre la vida, revelacions sobre el qui som realment, fonaments del budisme, mètodes mil·lenaris orientals per estimular i interpretar el sisè sentit de la intuïció, estudi dels minerals i la seva influència, àngels i arcàngels que ens aporten protecció, el llenguatge dels astres, el significat de les línies de les mans, la càbala, la numerologia, reportatges que m’han enviat sobre aquests temes o que per atzar he trobat en el moment adequat. I és el darrer documental el que ha unificat tots aquests conceptes dotant-los d’un sentit i alhora d’una explicació científica coherent.

Esteu davant d’una revelació que no us pot deixar indiferents i em sentiré recompensada si amb aquest aportació aconsegueixo que la vibració de l’AMOR comenci a vibrar en cadascun dels vostres cors. Preparem-nos per assolir un nou paisatge, una nova era de la consciència.

Qui s’hi apunta?

PAISATGE

Hem arribat a aquest últim refugi.

Aquí comença

el que no sé si tu en dius soledat.

El primer pas per oblidar qui som

i fer-nos companyia al peu mateix

de la roca gelada que ens vigila.

Tot és als nostres ulls.

I el desencís, un riu fins a la mort.

Ha faltat poc, molt poc, per ser feliç.

Joan Margarit

Tweet

Seguint la meva lectura estiuenca arribo al despreniment, aquell acte necessari per a la vida i que costa tant de realitzar ja que solem aferrar-nos al que tenim intentant defugir dels canvis, no volent acceptar-los. Res no és per sempre, la vida són etapes que fluctuen i ens menen cap a la nostra perfecció, la il·luminació.

"Hem d’aprendre, en la meditació com a la vida, a ser lliures de l’afecció a les bones experiències i lliures de l’aversió a les negatives"

Sogyal Rinpoche (Tíbet)

http://www.youtube.com/watch?v=hjccj_XRQXI&feature=related

Com el riu que flueix del Paulo Cohelo que causalment també ha emergit de l’estanteria polsosa per fer-se un lloc aquest estiu.

Gràcies Paulo.

http://www.youtube.com/watch?v=yKgzN1StYlA

Tweet

L’ensenyament de buda ens diu que no pensem en res, que deixem la ment en blanc al buit, sense cos i aleshores obtindrem la claredat, les respostes, la felicitat, la pau. N’hi ha que quan entren en aquest nirvana accedeixen al camp que només llavoren versos, s’omplen d’optimisme i queden ofegats per una ressaca poètica inabastable… són l’essència del poema…una eternitat feta mots.

Em voldria embriagar d’aquesta buidor…

PLE DE VERSOS

Estic ple de versos

que no paguen la pena

d’escriure’ls

i també de fàstic,

aquella amargor

de qui mira un buit.

Dins aquest silenci

també un riure boig

perquè l’humor meu

és una roda, sense hipoteques.

Ulls encallats en un mar d’analgèsics;

tres segles d’optimisme

fan una ressaca implacable.

Eduard Ramírez

Tweet

Com fuig el temps ara que les hores són mortes. Travesso la muntanya per dins  on bull la lava del cos. Porto el rostre ple de sutge. Encara ha de cremar la darrera fogata dins del cos.

 COLOR DE TEMPS COM FUIG

Falzia de la font, pedreta blanca,

i l’ombra que s’esmuny, remor

de fulla i d’aigua.

T’ho dic. Em creus.

L’hora de peu lleuger, i una rialla

prima i molt llarga

que sempre torna al pedrís de la font.

Per què trascolo escorrims de memòria?

Dóna’m la mà. Abraça’m

per poc que puguis.

Em veus? En els teus ulls em veig

com si fos ara.

Jordi Sarsanedas

Tweet

Segueixo vetllant la Lluna que m’acompanya amb els meus pensaments. Vull apartar-los de mi ja que m’omplen d’incerteses. Vull la claredat del Sol dins de la fosca i només amb el silenci trobaré la llum…i durant la nit em despertaré…

ET DESPERTES EN LA NIT

Evoques rostres com llençols al vent

en els retrats perduts des de la infància.

Oblida el que t’espanta, això que ha fet

que encenguessis el llum de matinada.

La por no és per ningú que vol deixar-te

ni per ningú que mai no ha estat amb tu.

Algú que no és a temps, ja, de venir.

Joan Margarit (Misteriosament feliç)

Tweet

Ja ha transcorregut més d’una setmana d’aquell esclat poètic que vaig viure a Vilafranca durant el dia Mundial de la Poesia (21 de març). La idea va sorgir mig en broma quan li comentava al Santi Borrell que m’agradaria fer una trobada de poetes. La idea va anar agafant cos fins que va esclatar en el dia assenyalat. Ho havíem aconseguit, reunir més de 20 poetes bloggaires, que parlessin del seu blog, dels seus poemes, poder veure’ls, abraçar-los, conèixer-los,…en fi un plaer per als sentits, una il·lusió feta realitat, un desig amb forma de poesia.

Ara que m’ho miro amb nostàlgia comprovo que ha deixat un regust dolç i llaminer que convida a repetir-lo, potser canviant el format però reunint de nou aquesta gran família poètica i fer-la créixer. Potser la propera serà un poems&wine&blogs, estaria bé oi?

M’ha fet feliç tantes coses, començant per conèixer personalment els bloggaires amb qui feia uns anys que blogguejava (Ramon Aladern, Júlia Costa, Joan Ubach, Francesc Puigcarbó), noves coneixences (Alegria de la Huerta, Lluís Subirana, Jordi Brotons, Glòria Fandos, Josepa Ribera Vallès, David Madueño, Anna Hernández Turné, Sandra Domínguez, Teresa Bosch, Emma Piqué, Carlos Danoz, Isabel Barriel, Jesús M. Tibau) i de retrobaments (Santi Borrell, Ricard Garcia, David Figueres, Jordi Llavina) i els que s’han quedat a mig camí perquè per motius ben diversos els ha estat impossible venir (Xavier Farré, Lluís Calvo, Jordi Ferré Blasco, Montse G. Juárez, Francesc Gelonch, Òscar Palazón, Laura Dalmau i Jordi (Oh capità), Carles Vall, Jaume C. Pons Alorda, Judit Ortiz, Ferran cerdans, Pura Salceda).

A tots us vull donar les meves sinceres gràcies per haver fet possible aquest gran dia coincidint a la vegada amb el meu aniversari. No podia esperar millor regal.

http://poemsblogs.blogspot.com

Un petó ben gran!!!!

POBRE POETA

El primer moviment és cant,

Una veu lliure que omple muntanyes i valls.

El primer moviment és alegria,

Però ens és arrabassada.

I quan els anys han canviat la sang,

Mentre un milió de sistemes planetaris ha nascut i s’ha apagat en el cos,

Jo, poeta maliciós i irritat, sec,

Amb els ulls clucs malintencionats,

I, pesant una ploma a la mà,

Projecto la venjança.

Col·loco la ploma, i surten rebrots i fulles, es cobreix de flor,

I l’olor d’aquest arbre és impúdica, perquè allí, a la terra real,

Aquests arbres no creixen i és com una ofensa

L’olor que aquest arbre causa a la gent que pateix.

Alguns es protegeixen en la desesperació, que és dolça

Com tabac fort, com un got de vodka begut en l’hora de la perdició.

Altres tenen l’esperança dels estúpids, rosa com un somni eròtic.

Altres, encara, troben la tranquil·litat en idolatrar la pàtria,

Que pot durar molt,

Tot i que no pas més que el que encara dura el segle dinou.

Però a mi m’ha estat donada l’esperança cínica,

Perquè des que vaig obrir els ulls, tan sols he vist resplendors i matances,

Danys, humiliacions i ridícules deshonres dels vanitosos.

M’ha estat donada l’esperança de la venjança sobre els altres i un mateix,

Ja que era aquell que ho coneixia

I que no va treure’n, per a si mateix, cap profit.

Czeslaw Milosz (traducció Xavier Farré)

Tweet

El dia 8 de març es va celebrar el dia de la dona treballadora en motiu del qual es va realitzar un recital poètic-musical al meu poble natal en el qual hi vaig participar per primera vegada escrivint aquest poema per a l’ocasió. La meva filla també hi va participar tocant el piano. Tot plegat va ser un assaig per al dia 21, la gran trobada de poetes que farem a Vilafranca. 

No hi faltareu oi?

Només resten 8 dies!!!

Us deixo amb el meu miratge de la dona.  

MIRATGE

M’he enfilat per l’escletxa dels records

per collir les engrunes de la pell,

escorça del camí que vetlla la Lluna,

dolça companya i consellera,

fidel amiga viatgera,

que emmudeix davant del borrissol

d’uns ulls entelats amb regalims de vida

que reblien els solcs de la meva soledat.

Grato enmig de la boira

les parets de grava que amaguen les gemmes

dels esclats feliços que restaren per polir.

Les arestes del dolor emergiran intactes

malgrat l’erosió del temps.

L’escarpa del present esquinçarà la ràbia

alliberant el polsim que caurà damunt la platja

d’una mar en calma.

Recolliré tots els bocins

per reconstruir l’ADN dels meus dies

arrencant el càncer del passat

per esdevenir un miratge,

un nou passatge amb el bagatge,

que m’ha de menar cap al bon port

on reposarà l’amor i el lliurament,

on cada llàgrima serà el confort,

de la mare universal i eterna,

l’origen de la bondat,

el centre de la nostra gravetat,

la dona que tots duem a dins del cor.   

Tweet