Violant de Bru

Només falten 20 dies per a la trobada! 

Cada matí emprenc un nou viatge del que en desconec el seu destí. Sempre és nou, ple de sorpreses on l’atzar hi afegeix aquell condiment dolç, àcid, salabrós o amarg que el fa diferent i especial.  Avui ha resultat salat i ensopit. Demà veurem quina aroma em sorprèn.

EL VIATGE

He retrobat la vida i el respir

de la terra, la deliciosa fuga

de l’abril sota els llibres, vers el rostre

que redreça el somrís, vers l’esperança

a la deriva d’una veu.

Cal donar al viatger la pau de casa,

l’hora que fou viscuda, tan alegre.

Els anys, però, no tornen.

Joan Perucho

Tweet

He retornat a l’espai on els mots moldegen els sentits dotant-los de color, textura i infinitat. És un retorn lent i mesurat que voldrà colpir de vida els vostres cors. La caçadora de poemes emprèn una nova cacera, la vostra felicitat.

Disposa els teus sentits

per a cada gest.

Arrela’t en la llum

que inaugura els colors.

Deleix-te per gaudir

dels mots que has heretat,

dels llibres que t’esperen,

de la música límpida

d’aquells qui et precedeixen.

Alegra’t de la fruita,

dels llavis que acullen el teu bes,

del mar inassolible,

del Déu indesxifrable.

Instaura en els teus ulls

el blau ressò de l’infinit.

Carles Duarte

Tweet

Hem recorregut l’el·lipse una vegada més retornant al mateix punt realitzant 365 piruetes sobre un mateix eix. Interiorment hem mudat les nostres cèl·lules que continuen donant forma al què som, però renaixem a cada bioquímica que transcorre i copsem la vida des d’un altre prisme, amb una altres ulls. Ens espera un nou traçat el·líptic que no serà gens fàcil en el qual haurem d’aprendre a compartir recursos, paciència, amor, solidaritat, respecte i humilitat. Serà l’any d’una renovació interna que ens podria fer millors. No deixem escapar aquesta oportunitat de ser un sol ésser, un sol TOT.

Bon Nadal i feliç Any Nou 2009!!!!

Us adjunto música i poesia per renovar els nostres cors:

Un somriure  Un altre somriure

Aquella nit

Cada dia aniré afegint volves poètiques a l’atzar fins arribar a Reis!

VOLVES POÈTIQUES

Plou però no plou al cor

sinó als cabells

que pengen amb senyals de rendició.

Màrius Sampere

La llum ens salva de pensar en la fosca;

els mots no són sanglots ni el destí un sabre.

Deixem que el vent obri un país a terra.

Joan Brossa

No és avui que m’amoïna.

Ben segur, deu ser demà:

per això lluco el diari.

Si fos savi, aquest gust foll,

ja fa temps que no l’hauria.

Miquel Bauçà

En la més trista, desolada estrofa,

un llunyà assentiment hi bat. Els versos

són això: sense el goig no existirien.

No el goig comú; un miracle solitari

i agraït comuniquen. Si tot fóra

dolor, només dolor, el vers callaria.

Marià Villangómez

Tot és

a l’abast

de la mà

emergent

i la mà és

a l’abast del Tot

del No-res.

Carles Hac Mor

Un lleu massatge al rostre

posa fi a l’escena odiosa

del mirall.

Ningú millor que tu sap

que el preu d’aquest perfum

és la memòria callada

de la mort.

Jaume Pont

Les dreceres del mar

rebrillen de mirades,

dofins entotsolats

corbats arran de l’aigua

Ramon Xirau

I al voltant d’aquests illots?

Llots d’assaig fallits remots?

Jeroglífics amb clau nova?

Barques negres de caoba

arrosseguen temps avall

els enigmes de cristall

on l’atzar assaja i troba.

David Jou

Silencis, inicis, aigües.

No hi ha, a la matinada,

cap primavera sense aire.

Les fulles de les paraules

cauen, arremolinant-se,

de la meva boca baixa.

Josep Palau i Fabre

El vidre del llac

retorna mirades

i encén el passat

al cor d’una amada.

Miquel Desclot

Cendre animada, vil mixtura,

home de pols i plors format,

de Déu a la mort condemnat;

com no poses fre a ta locura?

Antoni Febrer Cardona 

Et mire els ulls mire els ulls de ceguesa

amb un amor que mai no sabré dir

passe les mans pel teu rostre de puny

passe les mans pel teu rostre de terra

i passe els dits pels teus llavis de música

mare d’amor i de terror també.

Vicent Andrés Estellés

Tweet

Aquest panorama desolador que va impregnant les butxaques populars comença a esdevenir un malson del qual se’n desconeix el desenllaç final. Ha començat a omplir-se el rellotge de sorra que comptabilitza el seu temps. 

L’ENIGMA

On són el cel i la terra en el record?

On és la realitat somniada?

Les arrels de la vida creixen i decoren

rialles, llàgrimes, angúnies i sospirs

d’aquests retrats rere els seus marcs de plata.

Joan Perucho

Tweet

Estimats amics blocaires, fa temps que tenia un somni que planejava sobre meu, volia reunir a tots els poetes bloggaires en una trobada per tal de conèixer-los personalment per poder compartir una vetllada plena d’amistat i poesia. Només era un desig amagat que no gosava proposar. Però atzarosament he conegut un altre poeta, ara amic meu, que m’ha animat a preparar plegats aquesta trobada, una trobada que voldrem compartir amb tots vosaltres, els coneguts i els desconeguts per passar una vetllada plena de poesia, cordialitat i algunes sorpreses (si tot va bé) per tal que aquest esdeveniment sigui exitós i ens deixi a tots un bon regust de boca. Ja hem començat a enviat les primeres cartes convidant als poetes de la xarxa, però és possible que no poguem arribar a tothom perquè la recerca pot resultar una mica complicada, per tant, us animo a transmetre el nostre missatge i convit a tots els poetes blocaires que coneixeu. Ja tenim uns quants poetes apuntats, la qual cosa ens ha il·lusionat moltíssim. Esperem poder reunir una gran família blocaire, ens ajudareu?

Per seguir tota l’organització de la trobada ho podeu fer a través del bloc :

http://poemsblogs.blogspot.com

Us animo a participar d’aquesta gran festa que estem organitzant a Vilafranca del Penedès el dia 21 de març del 2009 per commemorar el Dia Internacional de la Poesia.

Us hi esperem!!!!!!!!!!!!!!!!

POÈTICA

S’alça el vespre i cau lent

el vel gris de la fosca.

Assegut al llindar

del poema que dur

trenca regles i normes

el vers és un clar

pur silenci ple d’ombres

que fugen quan vull

jugar amb elles i es fa

sense cap barca mut

el meu somni que es mor

sol enfront d’aquest mar

desolat del llenguatge.

Ponç Pons

Tweet

Dimarts dia 11 es compliran 5 anys que ens vas deixar amb un nus a la gola i la mirada perduda cercant els teus mots que omplien la tarda, les solituds buscades, els silencis breus davant la capçalera del llit mentre fullejàvem les teves pàgines, els teus versos que omplien els rius, els mars i els pobles amb la teva humanitat. Mira com se’ns ha degradat l’entorn que vas conèixer, com de buida i erma s’esdevé l’ànima humana que tot ho mesura numèricament. Saps, encara et queden molts amics que et recorden i s’esforcen perquè no morin mai els teus mots, cap paraula, cap coma, cap pausa, cap silenci. Demà tots s’uniran des d’arreu del nostre Estat per pronunciar una vegada més aquells versos que vas fer néixer des de la teva humilitat. Gràcies Miquel, per haver-nos donat el millor de tu, la teva poesia, la teva vida.

ARA ET PENSO

Ara et penso -tan lluny!-

i t’invento un posat

expectant, perquè m’omplis

aquest buit de la tarda.

Cada mot és un món

amb rius i mars i pobles,

o un vidre trencadís,

o una cambra en silenci.

Que lent el pas del temps!

Que feixuga la vella

solitud, i que pròxims

els teus ulls quan t’invento

un posat expectant

perquè m’omplis la tarda.

Miquel Martí i Pol

Si en voleu més demà dia 11 a Sant Pau d’Ordal, a l’Escola Sant Jordi a partir de les 19:00 us hi espero, amb els seus amics el reinventarem de nou.

Tweet

No m’agrada parlar de "crisi", no vull sentir aquest mot a tothora ja que ens està contaminant la vida sense concessions creant una psicosi col·lectiva que pot provocar un efecte boomerang de conseqüències imprevisibles. És cert que s’està produint un canvi sobre la consciència global, potser és la part més positiva d’aquesta situació ja que deixant de banda l’economia particular també s’ha vist afectada l’economia de Gaia la qual ha estat constantment expoliada dels seus recursos naturals amb la invasió humana i la seva polució. Ai les vanitats humanes!! Seran la condemna de la nostra vida si no hi posem remei ben aviat.

Lluitem per la Terra, respectem-la, estimem-la. Potser no tot està perdut, tenim a les 13 salvadores.

http://lavozdelaarboleda.blogspot.com/2007/06/que-es-un-crculo-de-mujeres.html

 A LES VANITATS MUNDANES

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna

anam, amb vents contraris, navegant

i trobam-nos molt baix arrastrant,

pensant tenir los peus sobre la lluna;

cansa’ns quant veem i ens importuna

i, en lo millor del gust, trobam gran plant

i, quan havem penat molt treballant,

traem lo bol tot brut, sens cosa alguna.

Deleits, riqueses, honres, majestats

no poden saciar l’enteniment

creat per a gosar béns eternals:

o ditxosos aquells que, retirats,

tenen alt en lo cel son pensament,

apartats de les coses temporals!

Francesc Vicent Garcia

Tweet

Recentment he fet una troballa poètica que no podia deixar passar per alt. Una seqüència de fets encadenats m’han menat cap a l’obra d’un poeta desconegut, un poeta que desfila la vida amb cada mot que teixeix de nou per mostrar-nos la matèria d’aquest fil. Els seus poemes mostren la nuesa del paisatge, de l’ànima i de la carn amb una sensualitat delicada que amara d’amor tot allò que ha descabdellat arribant fins al nucli mateix del seu secret.

"De secreta vida", un passeig obligatori que no ens podem perdre de la mà de Ricard Garcia, a qui he pogut conèixer personalment durant la kinzena poètica de Vilafranca que avui s’acaba.

Moltes gràcies Ricard per aquest recorregut tan suggerent i emocionant!

AQUESTA FEBRE

Aquesta febre que ens eleva

i els besos que s’enfonsen

al flux de la vida

per mossegar la veritat,

la lluita de les mans

al teu pit i a les natges

per amagar la por del no-res

quan premen el desig,

la respiració de l’aire

que neix a la teva pell,

la tremolor de la carn

quan el teu sexe em travessa

i les fronteres de l’ànima

se m’esqueixen i el bé i el mal

es fonen i ja no em pesen.

És un univers de sal

l’embat de les onades

quan regalimen de tu els meus llavis.

Ricard Garcia

Tweet

He tancat els ulls hi he imaginat que m’introduïa en una dimensió paral·lela on les veus dels poetes eren l’únic so que resonava per l’espai escampant els mots que es filtraven per tots els racons tancats i exteriors acaronant les taules d’un restaurant, gravant les parets d’una bodega, "grafitant" les fassanes dels blocs del carrer, filtrant-se dins del vi, repicant els vidres de les copes i els vasos d’un bar qualsevol, ballant damunt d’un escenari, obrint les portes d’una escola…nedant a mar obert, banyant-me dins la poesia…tocant els estels que respiren amor.

Obro els ulls i reprenc la mirada sobre el calendari. Manquen dos dies per fer realitat aquest somni, només dues llunes creixents que em duran al firmament poètic vilafranquí I EL NOSTRE PREU ÉS L’INFINIT. Comença la KINZENA POÈTICA

……….TRES NOTES PER UN POEMA …………

hi ha paraules que són més grans que tu i que jo

després hi ha sentiments
que tenen la forma justa del teu cor

totes les persones es mereixen la considaració
i el respecte per entrar a la bellesa

els ulls em cauen de tristesa com si fossin fulles

Santi Borrell Giró

Tweet

Ara que els camps es dauren i les fulles es desprenen suaument de les branques que les han bressolades, la tènue llum matinal decora els pàmpols amb cristalls de cel acomiadant-los una vegada més per donar pas al repòs hivernal. Els artistes dels camps recullen la seva obra dins dels cistells que aboquen amb cura com si fóssin els seus fills dins d’un remolc que els durà a la premsa que els ha de transformar en la delícia dels sentits, un devessall de sensacions al paladar amb notes fruitades, astringents i carnoses.

Ara que s’acaba la verema vull dedicar aquest post a un poeta penedesenc, en Josep Mª Font i Raventós (1900-1990) qui fou un gran admirador del camp i la seva gent, del seu estimat poble La Granada i encara més de la seva família qui rebé un munt de premis literaris sense deixar mai l’autocrítica sobre la seva obra. Gràcies al seu nét Pere us en puc mostrar un petit fragment, i com no podia ser d’altra manera, amb un poema dedicat al Penedès, a les seves Vinyes.

Gràcies Pere, gràcies Josep Mª!

SONET DE LES VINYES PENEDESENQUES

El país de les vinyes maradignes

sembla un mar d’aigua verda i cants de vent,

amb illots de daurades coromines

i naus de cases de pagesa gent.

Els seus pàmpols amaguen, com petxines,

les raimeres perles d’Orient,

el tresor tendre de les perles fines

per enjoiar el veremador jovent.

Si mai un mar d’encantament cercaves,

mar verd de vinyes entre serres blaves,

del Penedès segueix el senderol.

Al Penedès hi ha l’aigua un xic escassa,

però pel fons dels seus cellers hi passa

un riu de vi de sang i d’or de sol!

Josep Mª Font i Raventós

Tweet