Arxiu de l'autor: violant

Foll de tu, presoner del verd verí del vidre dels teus ulls, tot absent i ara lluny de la mar que et besava turmells, genolls amunt. Foll de tu, sense seny, sense tu, sense tu, antic amor amic, cap al … Continua llegint →

Atio focs que se m’apaguen. No hi ha llenya prou seca i forta per mantenir-los. Cada dia més fatigat, però no mai rendint-me, vull encendre el gran foc: que totes les guspires omplin la nit. Joan Vinyoli [@more@] Quasi tenim … Continua llegint →

Dedico aquest post a un bon amic que em té seduïda amb els seus regals florals. Que tinguis un bon Sant! Sotmesa al teu encant nedo entre les gemmes que nien al cor d’un infant, recordant a cada pixel el … Continua llegint →

Ja fa una setmana que la Jaka em va enviar un "meme" en el qual em demanava que comentés el millor post que havia fet fins la data d’avui. He de confessar que no he dubtat gens alhora de l’elecció. … Continua llegint →

Feia dies que no experimentava amb els poemes. Aquest cop he volgut fer una composició (un mixt-poema) amb versos extrets de diferents poesies d’un mateix poeta, en Carles Duarte amb la mera intenció de fer-li un petit regal per celebrar … Continua llegint →

Falquem els mots que tinten la sang envers l’ombra acusadora de la daga que sega i metzina la parla d’un poble sotmès a la censura de forces feixistes que inciten al poble a l’aïllament i al boicot. Adobem la terra, … Continua llegint →

[@more@] Em regales la teva rosa, el teu fidel retrat, mentre el temps et roba i et despulla la saviesa, emanant l’aroma que m’omple de tendresa, fins a mostrar el teu cor innat que foll d’amor s’encongeix i s’arronsa per … Continua llegint →

Heus aquí una altra joia natural que m’ha arribat embolcallada d’amistat, un gest desinteressat que m’emociona i em qüestiona el per què de tants regals! L’amic Dalmau m’ha enviat un nou ram de flors que tot seguit podreu gaudir del … Continua llegint →

Aquest post està dedicat al Ramon, el nostre estimat blocaire de les mil cares que s’està prenent el seu temps per gaudir de la vida apartat d’aquest món virtual i seductor que compartim tants i tants navegants de somnis. Amb … Continua llegint →

He rebut quatre roses vermelles com la sang, tendres poncelles que seran immortals, no veuran marcir-se els seus pètals. Al contrari que les roses de què parla aquest poema de Marta Pessarrodona. Vegeu-lo…. PRIMAVERA ESCAPÇADA Quan n’era temps m’havies tallat … Continua llegint →