Un cop més tenim la revetlla de Sant Joan que ens sobresalta la nit amb els espetecs inesperats i estrepitosos que foraden més d'una orella i rosteixen més de quatre dits. Una nit màgica per excel.lència la qual marca el solstici d'estiu tot i que aquest ja fou el dijous passat a les vuit del vespre i pocs minuts. Deixem, doncs, enrere una primavera que ja em dèia l'horòscop que la recordaria, i tant que la recordaré!!!! Ha estat la meva millor primavera marcada per un seguit d'esdeveniments diferents però entrellaçats i encadenats que m'han portat a l'èxtasi total. Alguns ja els he anat exposant de manera directa, d'altres més sutilment i alguns mai veuran la llum, però el seu efecte sinèrgic m'ha provocat un esclat de llum, emoció i llàgrimes que no es tornaran a repetir en molt de temps. Llàstima que tanta emoció m'ha provocat una baixada de les defenses i algun virus m'ha donat un petit disgust però ja està tot resolt.
Però del què volia parlar era de tots els Joans que conec i que són especials per diferents motius, trets únics que els caracteritzen i que ocupen una part molt destacada del meu cor: tenim un Joan amic de l'adolescència el qual havia perdut i ara acabo de recuperar, una persona que recordo sempre optimista i oberta a la gent sense enveges ni rancúnies, disposat a fer grup i a ajudar (haurà canviat després de tot aquest temps transcorregut?); el segon Joan era un company de l'escola a qui ja vaig conèixer després d'un greu accident que patí jugant amb foc, un noi que va descarregar la seva frutració sobre la meva persona realitzant el que avui en diem bullying suavitzat (encara avui em pregunto per què ho feia?); li segueix un Joan ja més gran amb qui vaig compartir la ciència de primera mà, la lluita contra les adversitats, el recolzament incondicional en els moments de feblesa i una simpatia mútua que no s'ha esborrat en el temps; finalment tenim el Joan poeta, que sense haver-lo conegut mai en persona m'ofereix la seva ajuda per trobar el meu camí poètic tan poc valorat i reservat a una minoria, un amic virtual amb qui m'agradaria compartir un cafè una tarda qualsevol. He conegut d'altres Joans que no voldria desmerèixer però el seu pas ha estat més fugaç i circumstancial.
A tots ells els dedico aquests poemes d'altres poetes que també es deien Joan:
LA VIDA DE SANT JULIÀ I DE SANTA BASILISSA
…
Era ja el temps de la nit arribada
que els nous casats, retrets dins portes closes,
cullen d'amor la fruita desitjada,
quan, en hivern, la molt santa casada
olor sentí de lliris i de roses.
…
Joan Baptista Anyes (1480-1553)
…
Morir i viure voldria,
lo morir per lo que sent,
viure perquè vés la gent
vivint sens ell què faria,
si no hi fos què sentiria
qui sent-hi sent tal dolor,
encara és ací, jo ja l'enyor.
Joan Ferrandis d'Herèdia (1480/85-1549)
ESPARSA
Dos pensaments, ma pensa en tant torbada,
determinar no sé qual d'ells seguesca:
a tots seguir no puc sens no fenesca
per gran dolor ma vida atribolada.
Deixar-los tots és cosa impossible
se puga fer, puix mon poder no hi basta;
tant per igual lo meu voler contrasta
los dos camins, que més no és possible.
Forçat serà divisió d'ells faça,
puix altrament és traure el mal en plaça.
Joan Boscà (1487/92-1542)
Perla graciosa,
estela del dia,
senyora donosa,
qui no us amaria?
Dama de bell grat,
mon bé i mon delit,
l'avís que m'heu dat
no el vos tinc servit.
Amb tal lliçó rosa,
de tanta harmonia,
senyora donosa,
qui no us amaria?
Descans de ma vida,
llum de mes entranyes,
de virtuts fornida,
de gràcies estranyes:
escola abundosa
de sabiduria,
senyora donosa,
qui no us amaria?
Dels meus ulls espill,
port de grans favors,
on les mies dolors
entren sens perill;
on tostemps reposa
esta ànima mia:
senyora donosa
qui no us amaria?
Joan Timoneda (1518/20-1583)
GLOSSA D'ALS FATS COMAN
Pilot expert qui per vent fortunal
perd en la mar rems, veles i timó,
molt prop està de sa perdició,
que, sens ormeig, son saber poc li val;
desconfiat discorre lo mesquí,
seguint los vents on lo volen portar;
així som jo, puix no sé governar:
als fats coman tot quant serà de mi.
…
Joan Pujol (?-1603 ?)
Qui mastega tabaco, llavi brut,
qui sembra del sutil, golilla i pits,
qui amb la mànega es moca o nusos dits,
qui corbata i sombrero omple d'engrut.
qui negres ungles porta i nas pelut,
qui no es muda camisa en suades nits,
qui assoma en punys i colls sos descosits,
qui va en sos penetrals sempre intonsut,
qui per estalvi excusa calçotets,
lo qui parla gangós per mal mocat,
o retrau la moquilla inadvertit,
no atrevesca llegir quant s'ha aquí escrit,
del més baix sia o del més alt estat:
que sols és per curiosos lectors nets.
Joan Bonaventura de Gualbes, el rector de Bellesguard (1643-1714)
COL·LOQUI
…
Jo vull que l'oli
del fruit amarg, com espremuda oliva,
cremi tot en la llàntia que aurioli
dels dos adolescents la imatge viva.
Si la força del geni m'és estranya,
tan gran com ell s'aixeca mon dolor,
i jo puc llavorar l'alta muntanya
per esculpir-hi un monument d'amor.
Joan Alcover (1854-1926)
[@more@]
