Violant de Bru

Amigues i amics blocaires, percebo un cert desànim pre-estiuenc; us manlleven les paraules, fugen i no es troben; també muda la inspiració i l’alegria que tan sàbiament transmeteu i compartiu; apareix la fatiga i l’estrés i s’empilen els deures externs i interns sense saber posar-hi remei ni ordre. Jo també començo a patir aquest mal que espero que no s’encomani. Per tots aquests motius vull dedicar-vos aquest post amb unes imatges que us aportin la vitalitat i la inspiració necessàries perquè els mots recuperin la seva parla i retornin a cada bloc.

Us regalo aquests haikús improvitzats a unes hores intempestives com de costum. Us regalo uns indrets que he visitat i que coneix molt poca gent (molt a prop d’on visc) i que vull mantenir també a bon resguard de les mirades obscenes capaces de danyar-los.
Us regalo un abraçada blocaire perquè us arribi dins del cor.
Un petó per a tots i a totes i només un mot:
ENDAVANT!!!

Rierols de sang

anestesiats de vida,

ofeguen la mort.

Violant de Bru

Òxids de carboni

clorofil.len l’ànima.

Muda l’esperit.

Violant de Bru

Records encofrats

flueixen dels boscatges.

Miratges del temps.

Violant de Bru

[@more@]

Tweet

Què saps, dolça amiga de seda,
quan l’alba es comença a daurar,
què saps de l’ombrívola cleda,
del meu insomni humà?

El liquen, humit d’ombra blava,
ja es deu aclarir vora el niu:
però ta cançó m’allunyava
la Son -ocell esqiu.

No saps la inquieta palpebra,
ni el el front al coixí massa ardent,
ni el llit ennegrit de tenebra,
tu, entre l’alba i el vent.

[@more@]

Com cada any les orenetes vénen a fer la posta als nius ja fets prèviament per les seves antecessores; em queda el dubte de si són les filles o la mare que retorna al niu o alguna desconeguda que ja s’ho troba tot fet. Es tracta de l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) de cos negre i panxa blanca que cada primavera ens visita per donar a llum a les seves cries que tan ens alegren als grans i als petits. N’hem fet unes fotografies per poder dedicar-los un poema.
Benvingudes sigueu!

Tweet

Striptease privat.
Ornamenta nupcial,
sedueix l’estamp.

Discret festival,
s’embriaga el poeta.
Beuratge dels Déus.

La corol.la comença a separar-se per la seva base, els pètals queden soldats entre ells per la seva part superior formant un caputxó que al caure, deixa lliures els estamps (part masculina de la flor) que rodegen el gineceu (part femenina de la flor). El nombre de dies en que els ceps estan en floració depèn del clima però oscil.la entre 8 o 10 dies en condicions favorables. Les flors de la base del raïm floreixen primer. Les flors d’un raïm poden obrir-se en el curs d’un a dos dies.

[@more@]

Les heu vistes mai les flors de la vid? Avui he tingut el privil.legi de poder copsar-les de la mà de l’artista Josep Almirall Llusià que amablement m’ha convidat a la seva Vinya Pintada a participar d’aquest espectacle visual poc vist i difícil de presenciar pel seu caràcter breu i discret. Bellesa, brevetat i discreció, definirien la floració dels meus estimats ceps.

Tweet

S’ha fet la llum dins la meva mirada

puix la ceguesa, els teus ulls m’han guarit.

Ja no em calen miralls ni miratges

només gaudir dels teus astres divins.

Ells m’han permès ullar a través d’unes portes

que menen a un llac on m’hi veig reflectit

on només hi germina tendresa

farcida de pau nata de l’esperit.

Seguint l’instint d’aquesta certesa

seré presoner d’un instant de delit

només per poder assaborir la grandesa

del teu univers fet d’amor infinit.

Violant de Bru, 2004

[@more@]Aquest cap de setmana són les Fires de Maig o dels Enamorats a Vilafranca del Penedès. He insertat un poema meu amb una fotografia d’un de tants paquets que preparo de tant en tant, regals d’enamorats cap a les seves princeses.

Tweet

I
Canto per tu, la Catalunya Mare,
del fons d’aquesta sòrdida presó.
Com més sòrdida és ella, tu més clara
i d’una mena de rar resplendor

que només té la rosa de la galta
de les verges, al bes del vent més lleu
i la claror de l’estrella més alta
que ja tremola al de l’alè de Déu.

I, si miro a través d’aquesta reixa
que així tanca ara per a mi i esqueixa
la seda fina del cel blau que hi lluu,

sento cantar per tu també a la glòria,
amb tremolors de palmes de victòria,
als que, en vida, saberen creure en tu.
II
Canto per tu, la Catalunya Esposa,
del fons d’aquesta fètida presó.
Com més fètida és ella, més la rosa
de la Rosa dels Vents brunz d’una olor

que, pel perfum de fruita assolellada
i aquesta fresca de cellers que duu
i la sentor de terra assaonada,
sé que només me pot venir de tu.

I, oh foll deliqui dels sentits!, l’aspiro
i ja no sé si penso o si deliro,
si és una olor terrena o celestial,

si és com un baf d’argila que ara em puja,
o be plou amb la llum, com una pluja
de nards i tarongina nupcial.

III
Canto per tu, la Catalunya Filla,
del fons eixorc d’aquesta vil presó.
Com més eixorc amb més fulgors hi brilla
aquest perfil qu hi veig contraclaror:

La Santa Faç d’aquesta Morta Viva
que tants anys que porto dintre meu
i que voldria infantar rediviva,
transfigurada als ulls del mateix Déu.

Com més cedeix el cos que l’empresona,
més clar transpira sota la corona
d’arç i d’espines, lívid, el seu front,

Més se li torna a tenyir la mà balba,
que a flor de llavi va apuntant-li l’alba
que ha de tornar l’antic somriure al món.

[@more@]

Després d’aquesta tempesta política que ens hem hagut d’empassar des de l’inici de la proposta i tramitació de l’Estatut, passant pels comportaments "bomitius" de certs personatges públics perjudicant la nostra imatge catalana, la nostra terra ferma i acollidora, i els nostres productes excel.lents sense discussió, només n’he extret una idea clara, només votaré a favor de CATALUNYA, la única perjudicada en tot aquest vaivé de carteres i manipulacions estratègiques per assegurar vots futurs i sous a perpetuïtat. I no vull parlar de política!!!!

Permeteu-me una llàgrima blau-grana, TAMBÉ!!!!

Tweet

Estimats i estimades blocaires, us proposo un nou experiment (ja sabeu que m’agarada molt de fer-ne amb la poesia) però aquest requerirà de l’ajut de tots vosaltres. M’agradaria que entre tots féssim un poema inspirat en aquesta fotografia que vam fer (el marit), també al Penedès (per variar), a principis de maig. Només us demano un vers, una estrofa, uns mots ja siguin vostres (ja sé que sou poetes!) o manllevats d’altres autors de manera que es poguessin enllaçar d’alguna manera aportant una identitat pròpia de conjunt. Es tracta només d’un joc per estimular els sentits amb la participació de cadascú (no cal ser poetes, tothom hi està convidat; aquells que només llegiu i mai deixeu missatges, TAMBÉ!!!!). Aniré agafant els fragments enviats als comentaris per construir el poema CAPVESPRE BLOCAIRE.

Em voldreu ajudar, voleu participar-hi?

Som-hi, doncs!!

[@more@]

CAPVESPRE BLOCAIRE

Sota el daurat del cel, fragilitat del verd
que bressola un vent lleu, a penes un sospir (Pere)

que brolla de la desesma dels dies,
xardorós bes d’aquest sol de vidre. (Ramon Aladern)

Sota l’oreig, com el meu cor vençut
es vinclen canyes, ales que fimbren, (Júlia Costa/Aladern)

ens deixem endur, ens deixem buidar,
per tornar-nos a omplir de bell nou, (Elur)

com una dalla que sega la vida, (Violant)
d’una verdor pàl.lida, intermitent desig d’esperança. (Toni)

I segueix la vida reflectint
la llum nova d’un vell sol, (Su)

mentres sorgeixen les ombres,
i els sospirs s’ofeguen dins els cors. (Arare)

Mentre el capvespre acarona els últims raigs daurats
que xiuxiuegen promeses d’un bell somni, (Nica)

m’ha paregut sentir un cor d’udols
cercant els cors suats dins la penombra. (Lupus Minor/Violant)

Mentre la lluna il.lumina els boscos,
m’he sentit molt menys sol que d’habitud. (Lupus Minor)

I un capvespre, ho sé,
faré que el vent s’aturi,

i ens beurem els glops de sol de dos en dos
mentre arriba la nit.

I llavors, d’amagat,
et besaré. (Isnel)

Besades lleus sota la llum migrada
d’un capvespre de somnis de cristall,

besades fràgils, com la brisa tendra,
com el record, feixuc, dels vells amors adolescents. (Molinera, Júlia Costa)

I serem una espiga trenada de versos
oscil.lant sobre un mar vellutat,

la prova inefable de l’hora infinita
tintada d’oratges de goig i de zel. (Violant)

Tweet

Vol de garses

damunt l’herba florida,

oh primavera!

S’apropen les collites

dels besos saborosos.

Rosa Leveroni

[@more@]

Continuant amb el meu passeig pel Penedès vaig copsar un camp de blat ple de roselles d’un vermell tan intens talment com si s’hagués vessat tota la sang de la terra. No me’n vaig poder estar d’immortalitzar aquell moment i aquí en teniu la prova.

Us ve de gust ajaure-us en aquesta catifa natural?, però compte que el pagès no ens empaiti!!!

Per cert la Júlia m’ha comentat que va fer un post sobre la rosella que m’agradaria que vosaltres el puguessiu llegir: http://la-panxa-del-bou.bloc.cat/post/576/66368

Gaudiu del post i del seu poema també!!!! Gràcies Júlia!

Tweet

Trèmula llum, olor de vinyes, flabiol

d’un rossinyol ardent, que es lamenta i oblida.

Casta entre els arbres com una verge adormida,

una línia de blats ondula en el pujol.

Pur ocell de la nit, que l’estel esgarrifes

amb l’ànima sonora i plena de lament:

les roses mortes fan com pàl.lides catifes

on es perd, errabunda, la llum del pensament.

Vora el plor d’un estel hi ha el perfum d’una rosa

silenciosa i tímida, sota un cel massa pur.

Et donà més aroma aquest plor de l’atzur,

oh casta melangia de l’ànima reclosa!

I, mentre sobre el pit de cada Primavera

ton plor serà immortal, pur ocell de la nit,

morirà imperceptible el meu plany, esvaït

vora un doll de perfum, oh ma rosa lleugera!

[@more@]

Ara que els pètals de les roses es desfullen comença a brotar la vinya amb tota la seva esplendor on ja s’hi poden veure els primers brots florals, aquells capolls verges que ens donaran el seu gran fruit després de la seva unió i dissolució amb els seus corresponents gamets sexuals els quals contindran l’elixir de la vida, diamants en brut esperant que l’artesà els moldegi per tal d’oferir-nos aquells grans productes de la nostra terra, el vi i el cava.

El dissabte he anat a fer un recorregut per les vinyes per poder captar aquest renaixement anual i per fer-ho m’he acostat a la "Vinya Pintada", una vinya situada prop de La Granada del Penedès que té la peculiaritat que el seu propietari, que és pintor´entre d’altres aficions, ha pintat a mà tots els pals de fusta de l’emparrat que subjecten els enfilats, essent totalment diferents i únics! Una fusió d’art pictòric i vitícola com no he vist mai! Coneixeu alguna altra vinya on l’art hi sigui tan manifestament present?

El mèrit se li ha d’atribuir a l’artista, pagès i treballador d’una entitat d’estalvis, Almirall Llusià. Gràcies per delectar-me amb aquest quadre natural cada matí!

Tweet

Per primer cop hem vist el món. Potser

ens l’hem creat en aquesta hora rica

de la irreal ciutat? Per tot el cos

ens passa, estrany, un formigueig de segles

i sentim la fretura de tocar

amb la carn nua el firmament, les illes,

els canals i les pedres. Tan lluny de la raó

deformadora, terra i aigua senten

llur vida primitiva, en un volum

compacte de poder. La mar rompia

contra la nostra sang i mil estels

ens fregaven el front. I si tornàvem

al fet concret, a l’impossible, el pont

de Rialto ens vessava dins la gòndola

grapats de flors, perquè totes les grans

ales llavors van recobrar les plomes.

On acabava el pes real i just?

On començava als ulls la fantasia?

[@more@]

Demà els meus pares compleixen quaranta anys de casats. Des d’aquí els vull felicitar juntament amb els meus germans i la resta de la família.

Els hem preparat un regal molt especial que n’hi se l’imaginen, algú ho adivina? Guardeu-me com sempre el secret.

FELICITATS PARES! UN PETÓ BEN GROS PER CADA ANY QUE HEU COMPARTIT PLEGATS!!!!!!!

Tweet

qui cerca respostes
en la foscor de les hores
darrera la lluna que solca el camí,
destria les brosses que broden l'estora
només pel plaer de saber-les gaudir.

ulls de poeta, mans de saviesa,
gens desmembrats a la cursa del temps,
llanterna eterna, distant i propera
que mena el meu guia al teu coneixement.

sabré reconeixe'm al fons de l'obaga
quan el silenci em negui la llum?
només anhelo romandre reclosa
enmig de neurones, espera latent,
confiant la sinapsi, resposta quimera
mostrant-me efímera un instant, un moment.

[@more@]

Avui és un dia festiu per a mi per diversos motius. Encara em dura la ressaca que m’ha provocat la darrera llàgrima.

Tweet